Núria Poch i Galdric Santana
Comissaris de l’Any Gaudí 2026
“L’any 2026 es produirà a Barcelona la tempesta perfecta”
Coincidirà l’Any Gaudí, en el centenari de la mort de l’arquitecte, i el fet que Barcelona serà Capital Mundial de l’Arquitectura
Tots dos comissaris destaquen que, “paradoxalment”, “encara hi ha molta distorsió” sobre el que es coneix de Gaudí
Falten encara molts mesos, però el món que roda a l’entorn d’Antoni Gaudí i de l’arquitectura ja s’està preparant per a “la tempesta perfecta” que les previsions apunten per a l’any 2026: la commemoració del centenari de la mort de Gaudí i la coincidència amb el fet que Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura i acollirà el Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes. I encara més: a finals del 2025 hauria d’estar enllestida la torre de Jesucrist de la Sagrada Família, que també s’inaugurarà el 26. Per tot això, Galdric Santana i Núria Poch, comissaris de l’Any Gaudí, ja treballen pel que serà un any que ha de servir per difondre el geni i la seva obra “des de la serietat objectiva”, perquè “encara hi ha molta distorsió del que es coneix sobre Gaudí”, segons Santana. Els comissaris estan bastint una celebració que partirà del context “acadèmic i científic”, de manera que tot allò que es difongui “tingui la verificació i, d’aquesta manera, es pugui entendre amb serietat què significa aquest artista”, imdica Santana, que afegeix que les distorsions sobre l’arquitecte es deuen al fet que “no s’han fet gaire recerca científica sobre els seus elements bàsics. Tot està basat –algunes vegades positivament, però d’altres no–, en les primeres publicacions. I com que tothom va copiant i re-copiant, acaba semblant el joc del telèfon, en què al final la informació que arriba no té res a veure ni tan sols amb la de la font original. S’han fet moltes males interpretacions, i això fa que no s’acabi entenent el que realment és aquest artista”.
Per Núria Poch, la intenció és “fer una lectura des del nostre temps, amb els nostres ulls d’ara i amb les noves tecnologies”, de Gaudí. “L’arquitectura contemporània ha de redescobrir Gaudí, per exemple, en temes de sostenibilitat, de canvi climàtic..., perquè, per exemple, ja feia la recollida de l’aigua o la ventilació en els edificis”, indica Poch. “Paradoxalment i sorprenentment, queden moltes coses per descobrir; per això el que es pretén amb aquest Any és fer difusió dels nous descobriments i de les noves relectures”, afegeix Santana.
Una exposició i un congrés
A banda dels actes institucionals d’inauguració i de cloenda, les dues activitats principals de l’Any Gaudí 2026 seran una exposició, “que farà aquesta nova lectura” del geni, i un congrés científic, que divulgarà i promourà els treballs de recerca. Exposició i congrés donaran “un punt de vista transversal” de l’obra de Gaudí: “Volem anar una mica més enllà, perquè té la singularitat que és un personatge que el que ha fet en la seva obra és aplicar la ciència i la tecnologia a les arts. No es pot tractar només des d’una única disciplina com pot ser l’arquitectura”, assenyala Santana. “Més que un arquitecte, és una mena d’artista global”, hi afegeix Poch.
El programa d’activitats no està tancat, i per això encara no volen avançar els detalls, però ja avancen que hi haurà propostes de cadascuna de les entitats i institucions que se sumen a la commemoració al costat del Consell Gaudí, que és qui impulsa i marca el full de ruta de l’Any Gaudí. Aquest consell, creat fa deu anys com un òrgan consultiu de la Generalitat, està format pels gestors dels edificis de Gaudí, tant públics com privats. Núria Poch destaca la importància d’aquest ens que fins ara ha anat “treballant a porta tancada”: “Ens hem anat coneixent, i ara hi ha una relació que ens fa únics en la gestió del llegat d’un personatge important com és Gaudí. Crec que no hi ha cap altre arquitecte o cap altre artista en què tots els seus gestors treballin plegats”, assegura Poch, que l’any 2013, amb motiu del 130è aniversari de la construcció de la Nau Gaudí, va impulsar amb l’Ajuntament de la ciutat la Declaració de Mataró, el primer manifest en defensa de la conservació, el manteniment i la difusió del llegat del mestre, a partir del qual es va crear, l’any següent, el Consell Gaudí. Aquesta unió de tots els gestors situa el Consell com l’òrgan oficial del llegat de l’arquitecte i permet que el 2026 es pugui donar una visió més global, “a partir d’un argumentari nou que, per comptes de presentar els edificis un per un, els presenti tots amb uns arguments transversals, amb punts que uneixen els diferents aspectes de l’arquitectura de Gaudí, per tal de poder entendre millor la trajectòria del mateix Gaudí”, indica la comissària.
Només la Sagrada Família va rebre l’any passat 4,7 milions de visitants, un 85% dels quals procedien d’arreu del món. Les obres de Gaudí són un pol d’atracció per al turisme com poques altres, i Barcelona segurament no s’entendria sense Gaudí. Però avui dia la seva obra queda entelada pel turisme massiu. Aquí entra en joc una balança de pros i contres i, per allunyar la percepció dels seus edificis com a mer objecte turístic, els comissaris volen, “sobretot, apropar Gaudí a la ciutadania”: “Perquè és un personatge envoltat de turisme i de tota una parafernàlia que de vegades no et permet veure bé la seva obra; per això una de les nostres intencions és tornar a apropar a la ciutadania aquest llegat”, destaca Núria Poch. Per ella, les activitats que es desplegaran el 2026 han de servir “perquè se’l torni a mirar per la seva obra i no tant per altres temes, de vegades fins i tot pels problemes que genera”. Galdric Santana reitera: “Un dels objectius de l’Any és aquest apropament a la gent local, per tal que l’entenguin d’una altra manera i que siguin conscients del patrimoni que tenen i per què té el valor que té.”
Des de la Càtedra Gaudí, en representació del Consell, s’ha presentat la sol·licitud al Ministeri de Cultura per declarar la commemoració del 2026, a escala estatal, com esdeveniment d’excepcional interès públic, fet que facilitaria la participació dels edificis que són de fora de Catalunya.
Els comissaris també treballen coordinadament amb la Fundació Mies van der Rohe, que és l’oficina tècnica de Barcelona 2026 Capital Mundial de l’Arquitectura. Entre febrer i desembre d’aquell any, la ciutat es convertirà en l’epicentre mundial de l’arquitectura.
