Irene Solà guanya la Lletra d’Or

Irene Solà, amb la novel·la Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, publicada per Anagrama, ha estat triada com a premi Lletra d’Or 2024. El jurat d’aquest any va estar format per Borja Bagunyà, Míriam Cano, Manel Capdevila Coral, Andreu Gomila, Àngels Gregori, Llucia Ramis i Pau Sif.

La Lletra d’Or és una distinció privada que, des del 1956, premia cada any el millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior segons el criteri del jurat de torn. L’expressió material del guardó, la seva dotació, és una phi grega d’orfebreria, símbol de l’equilibri clàssic, obra del joier Manel Capdevila.

Irene Solà (Malla, 1990), narradora, poeta i artista plàstica, va debutar en novel·la amb Canto jo i la muntanya balla (2019), premi Anagrama de novel·la. Va guanyar mitja dotzena més de premis, alguns d’internacionals. L’any passat va publicar la segona novel·la, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, “un torrent verbal amb sentit del ritme i de l’humor, gosadia formal i capacitat d’evocar atmosferes i d’encarnar imaginaris que caracteritzen l’obra de Solà”, segons el jurat. Una novel·la “com un doll exultant d’històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació”.

Solà va debutar en narrativa el 2018 amb els contes d’Els dics (L’Altra), amb què va guanyar el premi Documenta. En poesia ho va fer el 2012 amb Bèstia (Galerada), amb què va guanyar el premi Amadeu Oller.

El plantejament d’Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, parteix d’un mas, amagat en muntanyes encinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i diables. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records.