El Black Music homenatja Otis Redding

L’Audi­tori Tea­tre Espai Ter de Tor­ro­e­lla de Montgrí va aco­llir l’ober­tura del Black Music Fes­ti­val a ter­res giro­ni­nes amb un con­cert d’home­natge al soul­man Otis Red­ding. La seva va ser una de les grans veus mas­cu­li­nes de la música negra, con­ju­gant un bri­llant talent tant com a voca­lista amb uns apas­si­o­nats con­certs en directe. Cer­ta­ment va tenir una car­rera curta, amb uns pri­mers sin­gles publi­cats a prin­ci­pis dels anys sei­xanta i una tràgica mort, en acci­dent d’avió el 10 de desem­bre del 1967. (Sit­tin’ On) The dock of the bay, enre­gis­trada pocs dies abans de morir, pas­sarà a la història com el seu gran tema, però també les seves col·labo­ra­ci­ons amb, per exem­ple Carla Tho­mas a Tramp o Art­hur Con­ley o la seva vibrant actu­ació al fes­ti­val de Mon­ter­rey. The Otis Red­ding Show va rei­vin­di­car l’enorme figura de Red­ding en par­ti­cu­lar i la música soul com a gènere impres­cin­di­ble de la història de la música. Va ser un con­cert extra­or­di­nari perquè la banda era excep­ci­o­nal. Una “banda de per­de­dors nats”, com va ser pre­sen­tada de manera pel gui­tar­rista de la Fun­dación Tony Manero Lalo López, que diri­geix el grup. Amb les veus impres­si­o­nants de Paquito Sex Mac­hine, Jonat­han Her­rero i Mic­hael Cla­vero, que van impri­mir ritme i passió a tot el con­cert i ben acom­pa­nyats per Marc Benai­xes a la bate­ria i Héctor Moras al baix, mar­cant un ritme tre­pi­dant, i una secció de vent for­mada per Albert Cosa (trombó), Jordi Blanch (saxo tenor), Àlvar Mont­fort (trom­peta). Molt talent i molt ofici. Més enllà del record nostàlgic, el con­cert va ser una rei­vin­di­cació vigo­rosa i gai­rebé reli­gi­osa de la força i vita­li­tat del soul i de la capa­ci­tat per trans­me­tre sen­ti­ments d’amor i lluita de la soci­e­tat afro­a­me­ri­cana, que tant va ins­pi­rar els músics blancs de rock. Lalo López va rei­vin­di­car en els par­la­ments aquest poder del soul “per trans­por­tar-te a una altra dimensió” amb temes clàssics com I can’t turn a loose you, Mr. Piti­ful o Try a little ter­der­ness, entre d’altres, que van for­mar al seu moment el mític con­cert (i disc) Otis Red­ding At the whisky a go go. Tot ple­gat va per­me­tre també una apro­xi­mació al Padrí del Soul James Brown (etern el seu Papa’s got a brand new bag) i a un Satis­fac­tion dels Sto­nes que asse­nya­lava les evi­dents arrels negres de la música rock. Nit màgica.