El primer Manelic africà
El director Hasko Weber fa una versió de «Terra baixa» sense prejudicis, ambientada en l'actualitat
No és habitual a Catalunya que es demani que directors forans agafin clàssics i els en donin una versió. Sí que és més normal veure-ho en les cartelleres europees. De fet, reflexionava Bieito ahir al vestíbul de l'Atrium, moltes de les seves col·laboracions en teatres internacionals tenen aquesta motivació. Amb la proposta de Terra baixa de Hasko Weber ja hi ha tancada una petita gira per mitja dotzena de teatres d'Alemanya i es mira d'ampliar a altres països. Amb el suport de l'Institut Ramon Llull, la companyia Romea potencia la seva vessant internacional, que ajudarà a donar a conèixer un autor inèdit, fins ara, a Alemanya. Per poder encarar l'assaig van haver de fer una traducció literal. Ahir, Weber incitava a què es publiqués l'obra en alemany perquè hi hagués productors centreeuropeus que s'interessessin per la dramatúrgia d'Àngel Guimerà.
Babou Cham és Manelic. Ara no és aquell pagès que es deixa convèncer per casar-se amb la dona que s'ha entès durant anys amb el terratinent, sinó un immigrant sense papers que veu en el matrimoni la possibilitat de regularitzar la seva situació i alhora creu en l'amor amb la mateixa ingenuïtat. Joel Joan és Sebastià. En comptes de ser el terratinent que pensa en el matrimoni per fer callar els rumors, és un home poderós, que es beneficia de tot i pertot i manté una relació amorosa i vexatòria amb la noia. Marta (Roser Camí) serà com una de tantes dones que conviuen per subsistència i no per amor, un tipus de dona que «existeix de sempre» i no troba mai el moment de separar-se. L'actriu celebra que el text «no és infidel a la història original», i a la vegada, evita els prejudicis: «A nosaltres, ens pesa la tradició», sentencia. Un altre canvi de pes en aquesta posada en escena, que estarà fins al 17 de juny al teatre del carrer Hospital de Barcelona, és la reducció del repartiment. Aquesta ha estat una decisió dramatúrgica per dotar a cada personatge d'una individualitat, tot abandonant el paper coral i uniformitzador de les escenes de grup. Weber, amb la dramatúrgia de Kekke Schmidt, ha reconstruït el drama a partir del triangle amorós que manté els equilibris entre poderós i subjugats amb què Guimerà va teixir la trama.
Vuit anys en blanc
Terra baixa és una peça que sovinteja més en les produccions amateurs que en les professionals. L'últim cop va ser en la temporada 2000/2001 al TNC a càrrec de Ferran Madico. De fet, ahir Bieito reconeixia que ell mateix ha estat temptat de fer una nova adaptació de l'obra, però finalment va optar perquè fos un director estranger el que fes aquesta revisió d'un text que abans es va estrenar a Madrid que a Barcelona. Tant Bieito (que va qualificar el muntatge actual com «una de les estrenes de l'any») com l'empresa Focus, que programa els teatres Romea, Villarroel, Condal i Goya de Barcelona entenen que el futur teatral ha de comportar un intercanvi cultural entre els diferents països europeus.
Atrium, locomotora cultural
L'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, defineix el projecte de l'Atrium com la locomotora cultural d'una ciutat que, fins llavors, no tenia tradició teatral. Ara, en bona part gràcies a la coproducció de títols ambiciosos del Romea [Celebració (2005), Plataforma (2006), Peer Gynt (2007) i Tirant lo Blanc (2007)], se segueix la programació teatral i la ciutat se'n sent orgullosa. L'equipament és la punta de llança de nous projectes com ara la transformació d'un institut destinat a alumnes de batxillerat artístic o la construcció d'un ateneu de les arts que ajudi a divulgar el circ, el teatre, la dansa, la màgia o la música, «com amb l'Atrium, hi ha qui ens diu que estem bojos amb aquests projectes» cohesionadors i que aporten valor, deia ahir Ruiz.
