Pey, als trulls del Masroig

Després de sis anys sense expo­sar (Fatal fra­mes a l'antic ajun­ta­ment de Tar­ra­gona, el 2005, va ser l'última vegada), Mar­cel Pey ha accep­tat la pro­posta del Pri­o­rat Cen­tre d'Art per pre­sen­tar als antics trulls del celler del Mas­roig Cities of the red night, el pecu­liar home­natge d'aquest artista poli­facètic a l'escrip­tor nord-ame­ricà William S. Bur­roughs. La ins­tal·lació es pot visi­tar els caps de set­mana de març als trulls, que s'han reve­lat com un sor­pre­nent espai artístic, tal i com va posar de mani­fest la inter­venció que hi va fer el pin­tor Jordi Abelló fa dos anys, també per ini­ci­a­tiva del Pri­o­rat Cen­tre d'Art, que pro­mo­uen els artis­tes i acti­vis­tes Fran­cesc Vidal i Mont­ser­rat Cor­ta­de­llas.

Les ciu­tats de neó, les armes, les ombres i els búnquers de l'under­ground són els ele­ments de Cities of the red night, una ins­tal·lació ins­pi­rada en la novel·la del mateix títol del con­tro­ver­tit William S. Bur­roughs, un escrip­tor de culte per a Mar­cel Pey. Ell mateix des­taca “el gran con­trast que resulta de por­tar l'ambi­ent d'una gran ciu­tat, que és el que retrata la meva pro­posta, a un lloc que no té res d'urbà. És un repte artístic pro­po­sar una peça per a aquests trulls, que són molt interes­sants, i on no pots tocar res, ni tan sols pin­tar una paret”. Mar­cel Pey és un dels prin­ci­pals noms de l'art d'avant­guarda català, amb una obra que com­bina la lite­ra­tura, el cinema i la foto­gra­fia. Nas­cut a Car­dona el 1948, però ins­tal·lat a Tar­ra­gona des de fa molts anys, està en actiu de manera plena tot i que no es deixa veure gaire per les sales d'art: “És per la manera tan difícil com s'ha posat tot. Jo neces­sito que algú em pro­du­eixi les meves peces i les gale­ries comer­ci­als no estan ara mateix en la millor situ­ació per fer-ho. La pro­posta dels trulls del Mas­roig ha estat pos­si­ble, perquè me l'ha produït Fran­cesc Vidal”. Les pro­pos­tes de Mar­cel Pey es poden res­se­guir a través dels tres blocs que té acti­vats en aquests moments. D'altra banda, la faceta cine­ma­togràfica de Pey ha tor­nat a estar d'actu­a­li­tat per la inclusió d'un curt­me­tratge seu en el cicle de cinema expe­ri­men­tal Del éxta­sis al arre­bato. 50 años del otro cine español, que el Cen­tre de Cul­tura Con­tem­porània de Bar­ce­lona (CCCB) va exhi­bir el maig del 2010 i que ha visi­tat ciu­tats com ara Nova York, París, Madrid o Toronto. Blo­od­film és el nom de la peça de Pey, que és inèdita, dura dos minuts i que va rodar l'any 1975. “Té més gràcia ara que quan la vaig fer”, comenta l'artista.