Crítica
teatre
Universos paral·lels
De què va Conseqüències del Pim Pam? No és fàcil sintetitzar-ho. No tant perquè la trama sigui molt complexa, sinó perquè hi ha el perill d'explicar molt més del que convindria per no enfonsar immediatament tot l'entramat argumental que, com en els altres textos teatrals de Pujolràs –les seves tres creacions per a 4Produccions, L'última habitació, El despatx i Alopexidin–, se sosté molt en el cop d'efecte que, en un moment avançat de l'obra, obliga l'espectador a reinterpretar tot el que ha vist i escoltat fins aquell moment, a la manera d'El sexto sentido, per entendre'ns. Pujolràs, però, hi afegeix el seu característic sentit de l'humor com a antídot contra qualsevol intent de lectura existencialista de les peripècies d'aquests tres personatges en els límits del seny. El trio protagonista funciona a la perfecció i gairebé dóna versemblança a una història al·lucinant d'universos paral·lels que funciona com un mirall de la nostra societat on no queda gens clar qui reflecteix qui. És una obra curta i, aparentment, creada només per fer riure i entretenir –que no és poc–, però també s'hi pot trobar un doble fons.