És fill de la Tallada d'Empordà, amb recorregut professional a la Fundació Gala-Dalí de Figueres, al Museu d'Art de Cleveland (Ohio, EUA) i a la Fundació Rafael Masó com a director responsable de la reconversió de l'emblemàtic edifici del carrer de les Ballesteries en casa museu per a gaudi dels visitants. Jordi Falgàs, roda el món, recorda la seva experiència americana, i en concret l'exposició Barcelona & Modernity (Cleveland i Nova York, 2007), de la qual va ser comissari, com el principal detonant de la presa de consciència d'un molt injust i injustificat menysteniment: el que pateix el moviment noucentista dins de la història de l'art modern català. I té raó, sobretot si ho comparem amb la competència que li fa el modernisme, que ha traspassat fronteres i ha esdevingut un dels més potents reclams del turisme cultural al nostre país.
El noucentisme té certa mala premsa?
Sí, sobretot en l'àmbit intern. Potser molta gent no s'hi acosta perquè hi veu només el seu component conservador i tradicionalista, la qual cosa representa un important prejudici. I a fora, el problema és bàsicament de desconeixement.
Vostè és autor d'una tesi sobre el noucentisme i l'obra de Rafael Masó, llegida a la Universitat de Wisconsin el 2011. Creu que ha obert camí en la descoberta d'aquest corrent artístic?
Això se'm fa difícil de valorar, però és cert que la meva tesi és la primera que es dedica a Masó fora de Catalunya. Als Estats Units vaig tenir la sort de treballar amb professors molt competents que em van ajudar a entendre l'interès que podia tenir un moviment local i aparentment tan poc modern com el noucentisme; no sé si hauria aconseguit descobrir-ho d'aquí estant, jo que m'havia iniciat amb Dalí, un dels més cèlebres representants de l'avantguarda! En tot cas, el noucentisme és el gran oblidat de l'art català modern malgrat haver-ne escrit un dels capítols essencials.
Com explicaria la seva aportació? Què l'atrau en especial?
M'entusiasma l'oportunitat que ofereix de revisar la pròpia historiografia de l'art i desmuntar clixés. Al noucentisme se li han atribuït valors retrògrads i se l'ha arraconat. És un error, una interpretació parcial i distorsionada. En el noucentisme i en l'obra de Masó hi ha ingredients que formen part de la modernitat.
Per exemple?
Doncs la mirada cap a Europa i l'intent de fer avançar el país. Els Masó, Carner, D'Ors, tot el conjunt d'intel·lectuals i artistes, són gent culta i viatjada, que van i vénen de París, Munic, Berlín, Londres, i es nodreixen d'elements nous i els incorporen a la seva obra i a la seva forma de vida. No són avantguardistes ni trencadors en cap sentit, sinó que busquen un equilibri entre la modernitat i la tradició.
