A Ullastret practicaven la decapitació ritual

La descoberta recent de dos cranis travessats per un clau demostren que a Ullastret els ibers feien decapitacions rituals. I no només això, sinó que s'exhibien fixos en un lloc públic com a trofeus de guerra. Aquesta és la teoria a què han arribat els investigadors després de la darrera campanya d'excavacions arqueològiques que s'ha portat a terme, durant els mesos d'agost i setembre, a la ciutat ibèrica del puig de Sant Andreu, a Ullastret, en què s'han tret a la llum set restes cranials humanes. Concretament, són dos d'aquests cranis sencers, travessats per un clau de grans dimensions, que confirmen que els ibers de l'actual zona catalana seguien una tradició d'origen celta descrita per diverses fonts literàries antigues (entre les quals, Diodor de Sicília, Estrabó, Livi i Posidoni).

Segons els arqueòlegs, les noves troballes d'Ullastret estan entre les més ben conservades d'Europa i tenen escassos precedents a Catalunya. A principis del segle XX es va descobrir la primera a Santa Coloma de Gramenet i, posteriorment, dos més al puig de Sant Andreu (el 1969), acompanyades d'una espasa. Des d'aleshores no se n'havien tornat a trobar més. Totes aquestes troballes s'han integrat al fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), en què formaran part d'una col·lecció sense paral·lel a la resta de la península
Ibèrica.