cultura
Amparo Moreno
ACTRIU
“Ja que no em donen feina, he muntat el meu espectacle”
Va revolucionar els espectacles de revista d'El Molino pel fet de ser una vedet que trencava amb els cànons estètics i enamorava el públic amb un caràcter natural i desacomplexat. Després d'una llarga trajectòria al cinema i la televisió, Amparo Moreno (l'Hospitalet de Llobregat, 1949) presenta Recurso de Amparo, a Cabrils, i té intenció de portar el monòleg arreu de Catalunya. Ha deixat enrere aquells 100 kg de vedet que la identificaven però no ha perdut ni un gram de simpatia i bon humor.
Per què Recurso de Amparo?
Ja fa un temps que estic en paro moreno i tenia moltes ganes de tornar a actuar. He agafat un bon guionista i he decidit muntar el meu propi espectacle, un monòleg natural i atrevit, al meu estil.
Satiritzar la realitat és curatiu per al públic?
És molt necessari fer riure la gent. He pensat el monòleg com un divertimento que parli de les veritats de la nostra vida però amb un toc d'humor. Seré tan espontània com sempre, perquè casa meva és l'escenari i m'agrada fer participar tothom, fins i tot els faré cantar! A més, el monòleg és per a un públic de carrer i el faig en catallano, tal com em surt.
Hi ha molts temes d'actualitat que solen ser recurs per fer-ne sàtira: corrupció, monarquia, etc. En parlarà?
Parlaré una mica de tot, però de manera molt planera. És cert, no hi ha fusta de polítics, i cal que la gent pugui parlar-ne i riure de la situació. Per ser cambrer a qualsevol bar has de saber anglès, però per ser president del govern, no. Com s'entén? Això és la política del xoricisme.
Les retallades i la pujada de l'IVA al 21% perjudiquen molt el teatre i el cinema. És difícil mantenir-s'hi?
Ho és molt. I no només ens perjudica als actors i les actrius, sinó a tota la indústria. Els ajuntaments ja no contracten companyies de teatre i la gent no té prou poder adquisitiu per comprar entrades de teatre. La pujada de l'IVA va contra el sector però també contra el poble, perquè priva la gent d'accedir a la cultura.
Arribaria a treballar de cambrera, per exemple, com ha fet Àlex Casanovas i probablement altres companys del sector?
En aquesta vida s'ha de fer el que calgui. Per molt que hi hagi èpoques en què tens feina i pots estalviar, els diners s'acaben. I si ets famós, no ets anònim.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.