Restauració aigualida

La caiguda d'una paret de contenció després d'unes pluges intenses no és cap fet excepcional. Que per la mateixa raó es desfaci una paret d'un castell medieval entraria dins dels límits del que es pot considerar comprensible, tenint en compte l'antiguitat de l'estructura. Ara bé, que caigui una estructura que havien refet tan sols uns mesos enrere sí que surt del corrent. Això és el que va passar al castell de Palol de Revardit arran de l'últim episodi de pluges, davant l'estupefacció general: un llenç d'uns quinze metres d'amplada de la cara nord del perímetre fortificat va cedir i es va convertir en una pila de pedres i terra amuntegats en el fossat. Sortosament, no es van registrar desgràcies personals.

L'alcalde, Jordi Xargay, un home prudent, es limita a parlar de sorpresa. “Home, no t'ho esperes i sap greu”, declarava aquesta setmana. Els tècnics del Comsell Comarcal –els mateixos que van redactar el projecte constructiu– estan estudiant les causes que han permès que l'aigua provoqués l'esfondrament i, de moment, ja han descartat que en altres punts del recinte hi hagi risc que l'estructura també cedeixi. Encara no es disposa d'un càlcul estimatiu del que costarà refer aquest tram de muralla. La reparació, en qualsevol cas, no es preveu a curt termini. “Aquestes coses van molt lentes”, admet amb resignació Xargay, que també presideix el Consell Comarcal.

El vicepresident del Centre d'Estudis Històrics Comarcals de Banyoles, l'arquitecte Jeroni Moner, diu que possiblement l'aigua hagi anat descalçant la base de la paret. “De fet, no n'hauríem de dir muralla perquè és un talús de terra recobert amb una capa de pedra i, per tant, no és una estructura tan sòlida i fonamentada com una muralla”, recalca.

El recinte és la joia de la corona del poble. Fa prop de quinze anys, va ser comprat per l'Ajuntament. Al segle XVIII ho havien transformat en una casa de pagès que als últims anys havia quedat en desús. En el mandat anterior van començar les obres per condicionar-ho com a espai polivalent, on es concentraria l'activitat cultural i bona part de la vida social del municipi: en el complex hi ha –o hi haurà, a curt termini– la seu del casal d'avis, una sala d'exposicions, una sala de lectura i un centre d'interpretació del patrimoni local. L'aparatositat de l'esllavissada no impedirà que les activitats programades al castell es continuïn fent amb normalitat, han remarcat en l'Ajuntament. Els treballs, acompanyats d'una recerca arqueològica, es van executar en 3 fases i es van culminar amb la inauguració oficial del nou castell al juny. S'hi van invertir prop d'un milió d'euros, coberts amb recursos de l'Estat espanyol, la Generalitat, la UE, la Diputació i l'Ajuntament. La inauguració la va presidir el president de la Generalitat, que va comparar el tarannà del país amb la solidesa del recinte.