MICHEL MALDONADO
DIRECTOR ARTÍSTIC DEL FESTIVAL DE LES NITS DE CANÇÓ I DE MÚSICA D'EUS
«A Eus, sem el contrari d'un gran festival que té molts mitjans»
La trentena edició de Les Nits de Cançó i de Música d'Eus aposta fort per tot el que és català i recorda també els 50 anys de la mort de Boris Vian
Són les 9 del vespre i des de la terrassa de la Maison du Temps Libre d'Eus se té una vista que talla l'alè sobre el massís del Canigó. D'aquí a uns instants començarà l'espectacle. La història del festival Les Nits de Cançó i de Música d'Eus és entranyable perquè va participar de la rebrotada d'aquell vilatge del Conflent. A la seua gènesi, persones estretament lligades a l'artista Boris Vian. D'ençà, s'ha afegit a l'equip organitzador gent del poble i de més enllà. Aquest dimecres 12 d'agost i en un ambient familiar, hem pogut gaudir de l'espectacle teatral anomenat Les boules de monsieur Roger ou en attendant Feliu. S'hi va poder conèixer amb facilitat la rifa que caracteritza habitualment les obres ideades per Norbert Narach. Pel que fa a la segona part de la vesprada, Pere Figueres va oferir un recital on va incloure 3 temes que eixiran al seu proper treball musical. El director artístic del festival, Michel Maldonado, explica que el cantant nord-català és un irreductible de les Nits d'Eus.
– Com va nàixer el festival Les Nits de Música i de Cançó d'Eus?
– «Jacques Canetti, que havia descobert molts cantants per a la casa Philips, havia comprat la part alta del poble. Aquí, era un vilatge abandonat i va crear el Clan. Era un club on van passar molts artistes que venien d'arreu, perquè ell era un descobridor de talents. També era molt amic amb Boris Vian, Ursula Vian-Kübler i d'Déé. D'Déé i Ursula havien engegat uns focs artificials sobre la teulada del Moulin Rouge on vivia Boris Vian. Ells també hi van viure després de la seva mort. Quan Jacques Canetti va veure això, i que pels volts de l'any 65 ell mateix se començava d'interessar per aqueix vilatge, els va proposar d'encendre uns focs artificials a Eus. I És així com d'Déé i Ursula van arribar amb la Morgane de Boris Vian i les ulleres d'aviador i van engegar focs artificials en plena tramuntana. El que és curiós és que aleshores aquell tipus de coses eren possibles. Vet aquí. Això és l'origen.»
– I com és que la parella Ursula Vian-Kübler i d'Déé se van instal·lar a Eus?
– «Jacques Canetti no va poder pagar aquells focs artificials i va parar una trampa a Ursula i d'Déé, dient-los: ‘Trieu-vos una ruïna dins el vilatge'. Van tenir la intel·ligència de triar una ruïna ben situada, ja que és a dalt del poble. La cosa va anar així. D'ençà, existeix la fundació Boris Vian i va caldre construir i construir perquè hi havia fora que ruïnes. No els vaig conèixer fins al final dels anys 70. Tenia 20 anys. D'Déé i Ursula van parlar amb Jacques Queralt, una gran figura intel·lectual d'aquí, perquè tenien la idea de fer venir a Eus uns artistes locals. També era el moment de la mort de Franco i la nova cançó arribava al seu apogeu. Gràcies als consells de Jacques Queralt, d'Déé decideix fer una programació amb cantants nord-catalans: Jordi Barre, Gerard Jacquet, Teresa Rebull, Gisela Bellsolà, Pere Figueres, Marivona, Joan Pau Giné, que malauradament ja no és amb nosaltres, i Joan Pere Le Bihan. Tot això el primer any.»
– I des de quan sou director artístic del festival?
– «Des de fa 30 anys! Jo mentrestant anava escrivint una cantata per a Gisela Bellsolà, Biquini al fons dels oceans, per a orquestra simfònica, cor i orgue gran. Denunciàvem els experiments atòmics dels americans al Pacífic. Aleshores, d'Déé se va interessar pel que estàvem fent. I li vaig dir que no veia factible presentar l'obra a Eus. És quan ell me va tenir la idea de fer-ho a l'església Sant Pere de Prada, on hi ha un orgue gran. També se va presentar durant el mundial de futbol a Barcelona. I ja hi érem! Tots aquells cantants catalans el primer any, això de la cantata el segon... Anàvem disparats i el festival ja havia nascut.»
– I els 28 anys que queden?
– «A partir d'aquí, les coses se van fer a poc a poc. Sense subvencions, ni ajuts de cap mena. Nos arreglàvem com podíem. Sense mòbil i sense la Maison du Temps Libre, on se fa actualment el festival. Sem el contrari d'un gran festival que té molts mitjans. Nos situem dins la simpatia local i la proximitat. Això no impedeix que vulguem mantenir un cert nivell. És a dir, que tots els artistes que convidem són destacables. Molt sovint els artistes fan la preestrena del proper espectacle o del proper disc aquí. En tenim un exemple amb el Pere Figueres, que avui nos ha cantat tres cançons del seu pròxim recital. És el que té ser una colla d'amics, però amb criteri.»
– Faran quelcom especial pel 30è aniversari del festival?
– «Pels 30 anys del festival hem apostat a fons per tot el que és català. Perquè, com deia abans, vam començar amb cantants catalans. Cal recordar també que són els 50 anys de la mort de Boris Vian. En aquest sentit, el 24 d'agost se presentarà En avant la zizique, a base de textos de l'autor. L'Orquestina Incombustible va retre un petit homenatge a Vian el dia 9, adaptant a la seua salsa una cançó de Vian. En aquest festival mai hem volgut presentar exclusivament el treball de Boris Vian, però sempre ho hem anat fent un poc. Intentem sobretot mantenir viu l'esperit d'aquell festival. Pensi que això és el millor que podem fer pel seu aniversari. I encara més si pensem que va estar a punt de desaparèixer. Per tant, la cosa més engrescadora d'aquells 30 anys és que el festival encara hi sigui i amb una qualitat igual de bona que abans.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.