cultura

Un guió encara per escriure

L'escriptura cinematogràfica, molt afectada per la crisi, és una assignatura pendent de l'audiovisual

A l'hora de buscar veus que opinin sobre les adaptacions literàries al cinema, hem topat amb un sector, l'escriptura cinematogràfica, especialment afectat per la greu crisi que viu la indústria audiovisual. Joaquim Oristrell, un dels guionistes més reconeguts i prolífics del país, dibuixa un panorama depriment: “El guionista treballa en condicions molt precàries: es paga malament i tard, molts guions ni es paguen, cada cop es demanen més coses de franc a veure si surten, fas moltes versions pel sou d'un guió...”

La precària situació econòmica explica també que es facin molt pocs guions adaptats al nostre cinema, en opinió d'Aintza Serra, cap del departament de guió de l'ESCAC: “En aquest país, amb aquesta indústria tan minsa que tenim, hi ha molt poca inversió financera dedicada als guions, i la majoria d'històries són originals. Als Estats Units, en canvi, hi ha una gran proporció d'adaptacions.” El motiu és que fer un guió adaptat obliga a una inversió prèvia, en drets i desenvolupament del guió. En aquest sentit, per a Serra, “una de les assignatures pendents més importants del cinema català i espanyol és l'adaptació; partir d'una peça que ja ha funcionat i té el seu mercat, és un avantatge que aquí no s'aprofita”.

Un dels símptomes de la situació dels guionistes al nostre país és la seva poca visibilitat. Mentre als Estats Units han estat des de fa dècades professionals de gran prestigi, del cinema (Billy Wilder, Paul Schrader, Charlie Kaufman, Paul Haggis, Steven Zaillian...) o de la televisió (Aaron Sorkin, David Chasse, David Simon...), aquí costa trobar guionistes famosos que no ho siguin perquè també dirigeixen, com Almodóvar.

Anonimat interessat

Segons Oristrell, darrere aquest anonimat hi ha una intencionalitat: “No hi ha molt interès en què les obres tinguin autoria. Són productes de consum, es parla molt del share, però no de què a darrere hi hagi unes persones que s'ho hagin inventat, que ho hagin creat. No hi ha interès, ni per part de les televisions, ni mediàtic, en què aquesta gent tingui visibilitat.”

Aintza Serra creu també que es tracta d'una assignatura pendent del nostre cinema: “No som coneguts per ser una gran escola de guionistes de cinema, així com de televisió ja fa vint anys que estan triomfant, i hi ha gent d'aquí que està triomfant a fora, però en cinema no passa tant. És trist, però s'ha de dir. Estem intentant generar això. Guió i producció són les dues grans assignatures pendents del cinema català, és essencial desenvolupar-les”.

Sí que hi ha en canvi “dramaturgs catalans boníssims”, i a l'ESCAC han fitxat gent del prestigi de Sergi Belbel, Càrol López, Jordi Casanovas... “La nostra intenció és crear una nova generació de guionistes, generar oportunitats perquè creixin. Esperem que el mercat els doni feina.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia