El mestre de capella Joan Pau Pujol a Campllong

Dimarts va inaugurar-se la sisena edició del Musicant de Campllong, amb un concert dedicat a l'obra de Joan Pau Pujol (Mataró, 1573-Barcelona, 1626), mestre de capella de la catedral barcelonina. Contemporani de Cervantes, Shakespeare i de Monteverdi, la seva obra fa de xarnera entre el manierisme de finals del renaixement i el primer barroc, en el moment que a la nostra terra s'inicia el redreçament econòmic després de l'ensulsiada de la guerra civil del s. XV. La seva fou una època de canvi, d'incertituds punyents, quan Castella s'omplia de la plata vinguda de Sud-amèrica i a Barcelona començava a arribar aquesta plata amb comptagotes, sense, però, la galopant inflació castellana, beneficiant no pas l'antiga alta noblesa, que ja s'havia castellanitzat, sinó grups nous que acabaran configurant noves elits amb gustos propis i diferenciats. El dilema de Pujol seria aquest: calia presentar la música sagrada com a santuari tancat amb codis sonors propis o bé calia obrir-la als nous gustos més mundans propis dels nous grups que s'anaven configurant.

D'altra banda, com tants d'altres destacats compositors catalans de segles passats, aquest compositor mataroní no ha tingut encara padrins prou importants que permetessin fer lluir la vàlua de la seva obra, ni en discografia ni en edició de les seves partitures.

El grup Exaudi Nos va aconseguir recrear l'atmosfera pròpia dins el reduït espai de l'església de Campllong, l'ambient que hi hauria a la inauguració de la nova capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat amb la interpretació de la Missa del sisè to. Joan Grimalt, el seu director, va crear un ritme pausat i tens alhora, amb uns jocs de veus i unes cadències extraordinàries, en què la fusió de les diferents veus amb la sonoritat dels instruments d'època van generar una intensa impressió. Els compositors eclesiàstics de l'època no pretenien afalagar l'oïda dels presents sinó fer avinent el misteri de la divinitat mitjançant uns recursos adients, creadors d'un ambient molt separat de l'ambient profà. Això és precisament el que va aconseguir el grup ExaudiNos. La dificultat interpretativa d'algunes pàgines de la partitura de la Missa del sisè to, va permetre mesurar la qualitat tècnica dels membres del grup i la seva remarcable preparació. La utilització d'instruments originals, la xirimia, la tiorba, el sacabutx, entre d'altres, va permetre de mesurar el nivell d'exigència del grup, en què la presència d'un orgue electrònic no va desentonar. Un públic abundós i que ja comença a ser fidel al festival, mostra l'encert dels organitzadors en triar compositors i músics catalans per oferir un concert de qualitat més que remarcable.