No al control

Després de Vals con Bashir, un documental animat en què l'autor explora en una culpa originada en la seva participació com a soldat israelià a la primera guerra del Líban, Ari Folman aporta una pel·lícula estranya, fascinant i inabastable que projecta al futur unes inquietuds sobre un present en què s'expandeix un entreteniment alienant i controlat.

Adaptant un relat de Stanislaw Lem, The Congress té una primera part amb l'actriu Robin Wright, que s'interpretaria ella mateixa en un moment de crisi en què rep una oferta: una productora vol comprar la seva imatge per fer-ne una infinita reproducció digital. Li pagaran bé, però haurà de desaparèixer com a actriu.

La hipòtesi és que, per exercir un control absolut sobre els productes i extensible als consumidors, les grans productores voldrien fer desaparèixer els actors, que, com a humans, són imprevisibles i amb desigs pels quals poden negar-se a participar en projectes. Amb la reproducció de la seva imatge (que, a més, no envelleix) dins l'univers 2.0, els actors desapareixerien com a subjectes. Restaria el gest, però sense humanitat i, per tant, sense afectes i idees. La imatge digitalitzada satisfaria l'antic desig tirànic dels poderosos de la industria audiovisual: convertir els actors (i també els espectadors) en objectes manipulables dins de ficcions uniformement seriades.

Ari Folman és un resistent davant d'aquest desig totalitari. Hi ha una escena neuràlgica en què Robin Wright se sotmet a un escàner perquè quedin registrats tots els seus gestos. En principi, no se'n sent capaç, però el seu agent (Harvey Keytel) actua com un director que li extreu l'expressió d'una diversitat d'emocions. Folman recorda que tal intercanvi humà és una experiència fonamental del cinema. Després, a la segona part, la Robin Wright real desapareix per fer-se virtual en unes imatges que, de fet, també contrarien la uniformització de l'animació. Folman presenta una distopia, un hipotètic món futur en què s'estimula la dissolució de la identitat: els éssers ja no són, sinó que volen convertir-se en un model. Aleshores, irromp Robin Wright, com una imatge animada, però encara resistent.