El camp de Tarragona de fa un milió d'anys, en una mostra
Una exposició de l'IPHES i la URV divulga les troballes arqueològiques fetes al territori en els últims anys
La recerca ha permès conèixer detalls del poblament humà i el paisatge prehistòric
Hi havia avellaners, al Camp de Tarragona de fa un milió d'anys? “Sí, aquest tipus d'arbre es troba en tot el quaternari”, apunten els responsables d'un projecte arqueològic que, els últims anys, ha estudiat l'evolució paleoambiental i el poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià i Siurana i a les rieres del Camp de Tarragona. Són arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigit per Eudald Carbonell. Les investigacions que han dut a terme en els 14 anys d'existència es poden conèixer en una exposició que s'ha estrenat a la delegació de Cultura de la Generalitat a Tarragona i que aquesta setmana començarà la seva itinerància per diverses poblacions del territori.
Quin poblament humà hi havia al Camp de Tarragona en època prehistòria i quin tipus de paisatge hi havia fa un milió d'anys són dubtes que es van esvaint gràcies a aquesta investigació. “Podem conèixer l'evolució d'un territori, d'unes conques fluvials i els seus entorns, de forma molt global i completa”, segons Eudald Carbonell, que va reconèixer que, tot i que la majoria dels jaciments de la zona “no han tingut el ressò mediàtic d'altres [com el d'Atapuerca, que ell mateix codirigeix]” són jaciments importantíssims.
Un dels més destacats pel seu valor paleontològic és el de la Boella, a la Canonja: s'hi han descobert unes restes que el confirmen com una de les ocupacions humanes més velles d'Europa i converteixen aquest jaciment en un punt clau per estudiar com eren i com vivien les primeres poblacions humanes que van arribar a Europa fa al voltant d'un milió d'anys. Però les comarques de Tarragona són molt riques, arqueològicament parlant. Al jaciment del Cavet de Cambrils es troben les primeres evidències de l'aparició del neolític en aquesta zona; la zona del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, va ser habitada per grups d'humans caçadors i recol·lectors entre els anys 15.000 i 10.000 aC i conserva la col·lecció d'art moble del paleolític més representativa de tot Catalunya. Són molts altres: els jaciments de la Cansdaladeta de la Riba, els Vinyets del Catllar i, entre altres, el jaciment paleolític de Picamoixons, l'estudi del qual, l'any 1988, va originar la creació de l'equip de recerca que encara avui continua actiu.
“Volem donar a conèixer que al nostre entorn hi ha grans jaciments i s'hi duen a terme recerques de primera línia”, segons va dir l'arqueòleg Josep Vallverdú en la presentació de l'exposició. A partir d'aquesta setmana, la mostra es podrà veure a Montblanc i, posteriorment, en altres ciutats del territori.
LA DATA
El Museu del Mamut, a la Canonja
L'Ajuntament de la Canonja ja té enllestit el projecte del Museu del Mamut, pressupostat en 1,2 milions d'euros, que se situarà al mas de l'Hort de l'Abeurador i que esdevindrà un centre d'interpretació del jaciment de la Boella, on, en els darrers anys, s'han descobert nombroses restes de mamuts. La reforma del mas respectarà el caràcter d'edifici amb valor patrimonial i s'ampliarà amb una construcció annexa. A l'interior allotjarà una exposició permanent sobre la Boella i, a la planta baixa, hi haurà una sala d'actes. L'alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, va destacar, en la presentació del projecte, la importància paleontològica i turística que pot arribar a tenir el jaciment i el centre. “Dedicarem tot l'esforç necessari perquè aquestes troballes es quedin al nostre municipi i convertir-lo en un nou focus d'atracció de turisme. Seria imperdonable que no ho féssim”, va dir.