Beure a galet

A Verdú, terra de terrissaires, m'expliquen la història d'un pobre home que bevia a galet. Concretament em diuen que el feien beure a galet. D'entrada, no em crida l'atenció. Encara hi deu haver un bon nombre de lectors que saben què és un galet: el broc petit del càntir o del porró. Beure-hi vol dir enfocar el raig que en surt cap a la boca sense haver de tocar amb els llavis cap part del recipient. L'àvia sempre em deia que bevés a galet de les cantimplores, que així no agafaria cap refredat per les baves d'algú altre. L'home de Verdú que bevia a galet, però, no feia això. Ho endevino de seguida pel to sorneguer del meu interlocutor. Demano explicacions i me les donen. Que el fessin beure a galet vol dir que li fotien banyes, que li feien el salt, que la seva dona s'entenia amb un altre home. L'engany a la parella sexual és un dels grans temors de la humanitat i el triangle la base de tots els embolics amorosos de la història. Cada llengua genera un munt d'eufemismes. En català, potser perquè en sabem molt de ser cornuts i pagar el beure, les banyes semblen haver guanyat el monopoli per designar enganyats i enganyades. Però potser és una generalització equívoca. En realitat només haurien de designar l'adulteri masculí, atès que provenen per analogia del regne animal, i és el mascle cabró el que cobreix totes les femelles del ramat. Les banyes, doncs, no semblen tan apropiades per referir-se a l'adulteri femení. Beure a galet, és a dir sense tocar amb els llavis la font de la qual emana el líquid, sembla una manera més subtil per referir-se al cuguç, el marit de la dona adúltera.