Xarim, pensant “en gran”

Després d'haver pensat, tal com va confessar, sempre “en petit”, Xarim Aresté comença a pensar “en gran” amb l'estrena, divendres, a L'Auditori de Barcelona, del Conjunt del Miracle, una formació de deu músics amb vent, teclats, corda i percussió que inclou, entre altres, Miquel Sospedra (baixista omnipresent de l'escena catalana, amb el qual Aresté fa una pila d'anys que toca a Sanjosex) i Ricard Sohn (excompany de trifulgues a Very Pomelo i teclista, actualment, de Sopa de Cabra). Habituat, com va ironitzar, a fer de “puto cantautor”, sol amb la guitarra, per qüestions pressupostàries, el músic de Flix veu ara la possibilitat de fer sonar la seva música tal com la deu haver tingut sovint al cap amb una banda lliure i entusiasta capaç d'insuflar al món poètic d'Aresté aires de soul, jazz, folk psicodèlic i música balcànica segons convingui. La banda sona, pel temps que fa que toca junta, increïblement compacta i els resultats de tot plegat ens fan inclús prendre més consciència del talent d'un músic amb personalitat absolutament pròpia (quin fraseig!). “M'enteneu que estigui tan flipat amb això, oi?”, va preguntar-nos poc després de començar. Perfectament, vam pensar des de la platea, plena de músics com ara Guillamino, Caïm Riba, Pau Vallvé i Jordi Lanuza d'Inspira. Perfectament.

Aresté, en poc més d'una hora i mitja de concert, va donar una nova dimensió al seu últim disc, La rosada (el primer que publica amb el segell Bankrobber), va recuperar algun tema de Very Pomelo (extraordinària Fem com si no hagués passat res, juganera i calidoscòpica), va estrenar composicions (Indomables, La flor), va fer lluir el seu exquisit picking en els moments que es va quedar sol amb la guitarra i va remarcar les seves arrels flixenques (els seus pares també estaven entre l'audiència) amb la història d'un pi del seu besavi on s'havien trobat granades de la Guerra Civil i una peça instrumental, La conquesta, inspirada en el seu avi recentment traspassat, que era el projeccionista del cine del poble.

Tant de bo, com va insinuar, aquesta aventura miraculosa sigui de llarg recorregut i desemboqui en un disc.