Conscienciar de manera poètica i també pràctica

Que és molt convenient que els més petits incloguin en l'etapa d'aprenentatge vital una consciència ecològica no és cap novetat. I és ben cert que cal insistir perquè els hàbits pel que fa al reciclatge, la protecció d'animals i plantes, l'estalvi energètic i d'aigua, etcètera, tinguin tanta o més importància que el consum responsable de televisió i videojocs, la higiene, l'alimentació equilibrada, el dormir tant com toqui...

Les germanes Gil, Sílvia i Bea, il·lustradores cada cop més consolidades, ens ofereixen a Mizu, pastor de núvols una visió poètica de la sequera. Els homes no saben tractar amb un mínim de respecte els núvols i per això no plou a la ciutat d'Aran, on viu el jove protagonista.

Mizu, que rescata animalons, concretament un gos, una granota i un ocell, i els afegeix ginys voladors, envia els seus amics a fer de gossos d'atura. En comptes d'ovelles, fan anar els núvols allà on volen, amb bones maneres. I plou, per a alegria de tothom.

El missatge és evident i el mostren de manera imaginativa per fugir dels camins narratius ja molt transitats. Les il·lustracions, a llapis, amb detalls aquí i allà que contrasten amb grans espais de buidor angoixant, acompanyen perfectament el to de l'obra, que se suma al bon catàleg que està formant Animallibres.

Rescat animal, de Patrick George, és clar i contundent en el missatge en defensa dels animals. Amb només un fragment de text al final de tot, en què es convida els petits lectors a decidir quins altres animals rescatarien, l'obra té un funcionament senzill i efectiu. Cada doble pàgina ofereix dues il·lustracions aparentment inconnexes. Entre una i altra hi ha un full de plàstic transparent amb un animal dibuixat. Quan sobreposem la transparència en un dibuix o altre, la situació de l'animal canvia dràsticament. El tigre passa d'estar en llibertat a ser una catifa en la sala d'un pis. L'elefant passa d'estar seguint la mare per la sabana a fer equilibris al circ. El cérvol passa d'estar al bosc a ser un cap dissecat a la paret de casa d'un caçador. La tortuga passa de pondre ous a la platja a estar envoltada de peixos dins la xarxa d'un pesquer. El cocodril passa de xipollejar a la bassa amb l'hipopòtam a ser unes sabates de dona. L'ós passa de contemplar un paisatge muntanyós al costat del seu cadell a estar entre les reixes d'un zoològic. El tauró passa de nedar al mar a ser un plat de sopa. El gosset passa d'estar en braços d'una nena en una llar confortable a estar abandonat en una paperera de ciutat. Etcètera.

Els colors són vius i plans i les il·lustracions, de línia clara, fetes amb ordinador. George defuig la imatge truculenta i llòbrega. El missatge ja és prou explícit i molt ben mostrat, no li calen subratllats estilístics. Fins i tot les guardes, el full que uneix la tapa dura i les pàgines del llibre, donen joc: en les primeres es veuen ratlles grises verticals sobre fons negre, simulant una gàbia, i la cua i una mica de llom d'un tigre. En les que tanquen el llibre, el tigre no hi és i dues de les ratlles grises estan eixamplades, prou perquè el felí hagi pogut fugir.

Aquests dos títols són un bon exemple de com estimular les consciències dels lectors, cosa que no sempre ha de ser present en els llibres –la diversió, l'humor, l'aventura sense missatge també tenen la seva funció educadora–, però sí en la vida.