El festival Clam de Navarcles reflexiona sobre la llibertat
L'objectiu de l'organització és arribar als 3.000 espectadors
Es presentaran 33 pel·lícules de 16 països que representen un tast del millor cinema compromès
La majoria es projectaran per primer cop a Catalunya
El Festival de Cinema Internacional de Navarcles, el Clam, iniciarà aquest 28 d'abril una tretzena edició amb la mirada posada a la reflexió sobre la llibertat. Amb el títol Llibertat, lluita permanent, el certamen tanca una trilogia iniciada fa dos anys dedicada al lema més famós de la Revolució Francesa.
L'edició 2016 es va presentar ahir a la tarda al Casino de Manresa amb l'objectiu “d'arribar als 3.000 espectadors”, va dir Serafí Vallecillos, que enguany s'estrena com a director del festival en substitució de Valentí Oliveras.
Vallecillos va subratllar les tres línies de treball que des de fa 13 anys mouen l'organització: “Continuar oferint pel·lícules de gran qualitat, la majoria de les quals s'estrenaran a Catalunya; seguir complementant el festival amb activitats paral·leles que aportin contingut social, artístic i cinematogràfic, i aprofundir en l'educació des de la cultura.”
En total, es projectaran 33 films de 16 països “que representen un tast del millor cinema compromès i d'actualitat”. Com és habitual, el certamen tindrà la presència de primeres espases, com ara “la reconeguda directora Josefina Molina, l'emblemàtica directora i guionista de televisió Lolo Rico i el director basc Imanol Uribe”, que presentarà la seva nova pel·lícula “gestada fa dos anys al Clam, un fet que ens fa especial il·lusió”, va relatar Jesús Fernández, de l'organització.
Segons va assegurar, el Clam de fa dos anys va permetre que Uribe i Eduard Fernández es trobessin a Navarcles. Uribe “ja tenia el guió al cap, volia fer la pel·lícula i al festival va fitxar Fernández com a protagonista”. El llargmetratge, titulat Lejos del mar, ressegueix la vida d'un exetarra que en sortir de la presó fa un viatge per visitar un antic company de cel·la que el farà enfrontar amb el seu passat.
Es podrà veure dins la secció Pantalla Oberta, una selecció de films fora de concurs “que no s'han estrenat comercialment o que són d'estrena recent però que no s'han pogut veure en el nostre àmbit més proper” i que l'organització selecciona “pel seu interès cinematogràfic i social”. Segons va detallar Jesús Fernández, “moltes de les obres han rebut premis importants”. Entre aquestes, destaca les tres franceses que serviran “per tancar el cicle dedicat a la Revolució Francesa”: Le gran jour, del director Pascal Plisson, Merci patron!, “que es projectarà per primer cop a l'Estat després del seu gran èxit a França” i Fàtima, Cèsar a la millor pel·lícula francesa 2015.
Per tercer any consecutiu, el festival incorpora el concurs de llargmetratges amb “obres de rigorosa estrena i inèdites a les sales de projecció de Catalunya”. Dels 84 llargs que s'han rebut, se n'han seleccionat 6, que són els que lluitaran pels premis. Es tracta de The Surgery Ship (Austràlia), Hija de la Laguna (Perú), I am not from Barcelona (Bèlgica/Espanya), Lolo Rico: la mirada no inventada (Espanya), Lens (Índia) i Noi Siamo Francesco (Itàlia).
Pel que fa als curts, se n'han rebut 168, “dels quals 13 lluitaran pels guardons”.
LES XIFRES
Síria, en el centre del debat
El debat sobre els refugiats sirians serà molt present al festival a través de tres propostes: el reconeixement a Proactiva Open Arms, que rebrà el premi Pere Casaldàliga 2016; la presentació del documental ‘Límites/Límits', elaborat pels alumnes de l'Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV) i que versa sobre la “problemàtica de les deportacions de refugiats”, i l'entrevista que el periodista Dani Campos farà en directe a Maisda Turki, una jove catalanosiriana “que fa just dos dies acaba d'arribar del camp de refugiats d'Idomeni, on ha estat treballant”, segons va detallar ahir David Martínez, de l'organització del festival.
Respecte al premi Pere Casaldàliga, el jurat ha decidit atorgar el guardó a Proactiva Open Arms “per ser un exemple d'una tasca admirable per salvar, al mar Egeu, les vides de persones anònimes que fugen de l'horror de la guerra als seus països, especialment de Síria, però també d'Iraq, Afganistan, Somàlia i el Pakistan”.
El Clam valora també el fet que “el seu treball humanitari, a banda d'evitar la mort segura de moltes persones, contribueix a fer visible i denunciar el drama de la major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial, com també fer evident la passivitat de les institucions a l'hora de donar resposta a unes persones que arriben a Europa amb la mirada plena d'una profunda desesperació i amb l'esperança d'iniciar un futur millor”.