«Marlboro, kaputt»

Com cada any, en el si de la programació del Guant, el festival de teatre de titelles de l'Alt Camp, s'oculta alguna sorpresa, la qual els espectadors han de preveure amb temps per no perdre's l'espectacle. Divendres a la nit, per exemple, el públic adult que es va asseure a les butaques del Teatre Principal de Valls va recollir el missatge d'advertiment sobre les conseqüències de la contaminació que va presentar la companyia belga Chemins de Terre, representada pel titellaire Stéphane Georis.

Una calaixera amb cent calaixos és el punt de partida de Le polichineur de Tiroirs, una obra en què l'únic actor en escena utilitza la tècnica de la manipulació d'objectes amb una extraordinària imaginació i amb un fil argumental que és impossible que deixi indiferent ningú. Com si es tractés d'un «curs de filosofia» –així anomena irònicament Georis la sessió magistral sobre el comportament de la humanitat–, l'actor obre i tanca calaixos per treure a escena tots els elements que, de mica en mica, deixaran el públic corprès.

Georis converteix, amb una gran facilitat, un joc de tasses i teteres en un embús de trànsit; fa pujar i baixar cargols per la calaixera –en realitat són talladors de cinta adhesiva–, i construeix el sistema solar amb un guant que ha inflat com si fos un globus, que representa el sol, amb un plàtan que fa de Lluna, el satèl·lit d'una terra que està a punt de ser destruïda. Finalment, una voluntària –una espectadora infantil que excepcionalment era a la sala– recollirà simbòlicament el missatge de l'espectacle, en acabar l'obra, en una bossa de la brossa: «Això és el que us deixem a vosaltres», diu Georis a la seva jove col·laboradora ocasional.

Abans que arribi aquest moment l'actor demanarà foc a algun espectador per encendre una cigarreta. Tossirà tant i tant que, ves per on, donarà la culpa a l'encenedor: «Renoi, quin encenedor més fort!» La cigarreta morirà i serà enterrada en el mateix portacigarrets, de plata, això sí, Després de tocar a morts, aquest fèretre retornarà al seu calaix: «Marlboro, kaputt», sentenciarà el titellaire, accentuant molt la lletra a. Llavors, sense perdre temps, ja s'haurà convertit en el cirurgià d'un cadàver de pollastre simbòlic al qual extirparà fins a l'últim cèntim i deixarà en un insòlit procés de reanimació. En aquest punt, l'obra ja ha pres un cert to escatològic. Georis continua amb pebrots, enciams, etc., i també amb un porro enamorat d'un plàtan. Tots acabaran escampats per l'escenari i la platea, mentre el titellaire es prepara per al número següent: «Què és l'amor?» pregunta. «És com un cereal assassí», respon, mentre es cruspeix el sandvitx que plora perquè era lleig i a qui Georis replica: «Però jo t'estimo molt!»