Les renúncies a construir habitatges el 2009 superen les peticions per fer-ne
És el primer cop en onze anys que es produeix aquesta situació a la demarcació
L'estudi anual del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona analitza la greu crisi que travessa el sector de la construcció, una dinàmica que va començar l'any 2006 i que, de moment, sembla no tenir aturador. És ben simptomàtica una dada: per primer cop en els darrers onze anys hi ha més renúncies a iniciar promocions que no pas projectes que es posen en marxa. «Les renúncies denoten falta de confiança en el sector. Perquè un promotor no desisteix de fer un projecte si hi ha una mínima esperança que pot tirar endavant», diu Ernest Oliveras, president del col·legi. Aquest puntualitza que les promocions d'habitatges que s'anul·len provenen de projectes aprovats en anys anteriors al 2009 però que, després d'un temps d'espera, es decideix no tirar-los endavant.
Habitatges nous
El passat 2009 es van acabar a la demarcació 7.311 habitatges. «Malgrat la crisi i la falta de finançament», afegeix Oliveras. Una xifra allunyada dels 10.717 de l'any anterior, fet que significa que s'ha produït un descens interanual del 31,7%. La frenada s'ha produït en tots els tipus d'habitatges: blocs de pisos, cases i cases arrenglerades.
La pitjor davallada, però, es registra en els habitatges contractats (és a dir, aquells que s'han d'engegar). En un any han baixat gairebé a la meitat –dels 4.425 del 2008 s'ha passat als 2.512 del 2009–. Però més espectacular és la caiguda si es compara amb el punt àlgid de la construcció, a l'any 2006, quan es va donar llicència a 20.550 habitatges. Això vol dir que en quatre anys la davallada ha estat del 87,7%.
Pel que fa a la renúncia de projectes, el 2009 n'hi va haver menys que l'any anterior –2.546 habitatges enfront 3.260, respectivament–. «La interpretació és clara. Amb la crisi, es decideix fer menys promocions i, per tant, se'n renuncia a menys», explica Oliveras.
Poca rehabilitació
L'obra pública i, especialment, la rehabilitació eren les esperances del sector de la construcció per aturar, o com a mínim equilibrar un xic, les xifres negatives que ja es preveien pel 2009. I ni una ni l'altra han complert les expectatives de generar nous llocs de treball, segons determina Oliveras. «Era previsible que hi hagués una davallada d'encàrrecs de projectes nous però no tant pel que fa als de rehabilitació», afirma el president, el qual afegeix: «En anteriors moments de crisi la gent aprofitava per fer millores en el seu habitatge habitual. Però aquest aspecte sorprenentment també ha baixat. Això és significatiu de com ha anat de malament l'exercici.» Les xifres són clares: l'any passat es van contractar 672 rehabilitacions, mentre que el 2008 el nombre pràcticament va ser el doble (1.166).
El Gironès, on se'n van contractar més
D.V.El Gironès és la comarca gironina on durant l'any passat es van contractar més habitatges nous, amb 854 pisos i cases. La capitalitat que suposa Girona explica que se situï al capdavant de la demarcació. De fet, en la segona posició s'hi situa l'Alt Empordà, on durant el 2009 es va contractar la construcció de 618 habitatges nous, un fet que s'explicaria també per la presència de la segona ciutat més gran de la demarcació, com és Figueres. El Baix Empordà, amb 561, i la Selva, amb 553, són les següents comarques gironines on es van contractar més habitatges, seguides de la Garrotxa (203), el Ripollès (142), el Pla de l'Estany (101) i la Cerdanya (90).
Gairebé 700 d'anul·lats, al Baix Empordà
d.vLa crisi del sector de la construcció s'ha traduït en la renúncia de moltes promotores per la impossibilitat d'afrontar les despeses o per les males perspectives de venda un cop fetes les obres. Al Baix Empordà és on més s'ha notat aquest temor i en l'últim any s'han anul·lat prop de 700 habitatges. Tampoc ha estat un bon any a la Selva, on els constructors han acabat renunciant a gairebé 600 habitatges que ja disposaven del vistiplau per fer-se. A no gaire distància s'hi ha situat l'Alt Empordà, amb 553 renúncies. Al darrere, el Gironès, amb 396 anul·lacions; la Garrotxa, amb 178; la Cerdanya, amb 141, o el Ripollès, amb 112 renúncies.
Saldo negatiu en tres comarques
d.vL'anàlisi per comarques permet comprovar com els número vermells es van instal·lar a moltes de les comarques pel que fa al balanç de pisos construïts. Al Gironès, malgrat les renúncies, es van acabar tirant endavant 458 habitatges, mentre que al Pla de l'Estany la xifra ja va baixar als 77, i a l'Alt Empordà es van executar 77 habitatges. També va acabar amb un saldo positiu la Garrotxa, amb només 25 pisos o cases que es van poder començar, o les 30 del Ripollès. En canvi, el saldo va ser negatiu al Baix Empordà (132), a la Cerdanya (30), i la Selva (43). En aquests punts, el nombre de renúncies va ser superior al de nous habitatges contractats.
Menys anul·lacions que al 2008
d.vEl 2009 no serà recordat com un bon any, però les dades mostren que va ser pitjor l'any 2008 pel que fa a les anul·lacions de projectes. Se'n van registrar més a totes les comarques fa dos anys que no pas aquest darrer. Al Gironès hi va haver més de 800 renúncies el 2008, contra les encara no 400 de l'any passat. L'Alt Empordà va registrar més de 700 anul·lacions el 2008 i 553 el 2009, mentre que el Baix Empordà també va tenir menys renúncies per molt poc, de les 709 (2008) a les 693 (2009). A la Garrotxa, l'any 2008 es van fer 505 anul·lacions, i el 2009, 178. També a la Cerdanya, al Pla de l'Estany o al Ripollès hi va haver més renúncies al 2008.
