Més diners per a despesa social als comptes del govern

L’avantprojecte de pressupost que inusualment va presentar ahir el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, sense l’aprovació de l’executiu, exposant-lo a la plaça de Sant Jaume i no al Parlament –ho faran al ple de dimecres– i sense tenir el suport assegurat per tramitar-lo, preveu un increment de la despesa no financera finalista, i que per tant no es destina a pagar deute, del 7% del destinat als diferents departaments respecte als comptes del 2017. És a dir, més de 1.715 milions, fins arribar als 26.157 milions del total, una xifra que Aragonès va destacar que és possible gràcies als increments dels ingressos no finalistes de l’11,2% i que permetran deixar la despesa corrent en l’àmbit social “en els nivells màxims històrics i a nivells precrisi”, amb xifres per sobre les del 2010.

Va deixar clar, però, que la recuperació d’aquest nivell de despesa no significa encara “posar el país al dia” i que són uns comptes que defineixen “noves potencialitats” a partir d’escenaris plurianuals defugint polítiques imposades per l’Estat espanyol i incorporant els indicadors de benestar i progrés social i no basant-se només en indicadors macroeconòmics. La perspectiva és que l’any 2021 la Generalitat ja tingui superàvit després de l’esforç de complir l’objectiu de dèficit del PIB per segon any (0,38%).

L’executiu ha optat, en no tenir suport assegurat per a la seva tramitació i per pressionar el grup de comuns, amb el qual, segons Aragonès, s’han reunit unes deu vegades, per fer “un exercici de transparència perquè la ciutadania els pugui consultar”. Això sí, no va voler desvelar les propostes “assumibles” en matèria fiscal al ple i que els comuns demanen que impliqui modificacions d’IRPF i de l’impost de successions i transmissions. En qualsevol cas va assegurar que no tindria sentit “incrementar els recursos si s’han de destinar a reduir el dèficit”, i va instar-los a deixar enrere qualsevol “visió i temptació electoralista”. També va deixar clar que no preveuen cap “avançament electoral” en cas que no es puguin tramitar i que s’hauran de buscar mesures legals i normatives per assegurar 1.200 milions de “necessitats” que ja s’estan aplicant per mantenir els serveis públics. Més enllà d’aquesta qüestió va advertir que una pròrroga “dificulta la capacitat de previsió i planificació” que afectarà també les altres administracions.

Amb els “números endreçats”, havent millorat el pagament als proveïdors, un cop abandonat el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i ja dins del Fons de Facilitat Financera, el vicepresident Aragonès va demanar posar “llums llargues” per assolir nous reptes. L’esborrany dels comptes basats en quatre eixos: serveis públics de qualitat, prosperitat compartida i sostenibilitat, redistribució i cohesió social i democràcia i institucions més fortes, preveu que de l’increment total de la despesa el 73,6% es destini als departaments de Salut, Educació i Treball, Afers Socials i Famílies.

El que creix més, en 532 milions, fins arribar als 9.282 milions, és el de Salut, que es destinaran en bona part a la millora de les condicions laborals dels professionals, dels temps d’espera i a reforçar l’atenció primària, urgències i emergències. El segueix el Departament d’Educació, amb un increment de 473,2 milions per a la contractació de 4.692 docents i el finançament de llars d’infants municipals, seguit del Departament de Treball i Afers Socials i Família, amb 222 milions més per millorar l’atenció a la dependència, a la infància i a l’adolescència i per als centres especials de treball.

Per contra es redueix un 1,8% el capítol destinat a Vicepresidència, Economia i Hisenda, però augmenta en 36,7 milions d’euros el pressupost per a Presidència, fins als 604,3 milions, i també augmenta el del Departament de Territori i Sostenibilitat en 114 milions, que es destinaran als Ferrocarrils de la Generalitat i per a la T-Mobilitat.