Economia

SANTA CRISTINA D’ARO

Un poble màgic i envoltat de natura

Aposten per un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient i treballen per atraure els aficionats al golf i al ciclisme

Volen utilitzar l’Espai Ridaura per fer-hi convencions i desestacionalitzar el turisme

Volem turisme esportiu, patrimonial i especialitzat
L’herència cultural del passat és el nostre patrimoni

Santa Cristina d’Aro aposta per un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient “perquè el nostre patrimoni és l’herència cultural del passat (l’arquitectura o el megalitisme)”. “Nosaltres hem apostat per donar a conèixer aquest territori que tenim des del punt de vista de l’entorn natural i del patrimoni històric”, assegura la regidora de Turisme, Sílvia Fonoll, que comenta que quan van entrar al govern es feien tres o quatre rutes guiades i ara mateix se’n fan una cinquantena i “totes amb molt d’èxit i molt de públic”. Són rutes guiades tant de natura com de megalitisme i d’escriptors il·lustres com ara Mercè Rodoreda.

L’Ajuntament vol apostar també pel turisme de negocis aprofitant que el nombre de places hoteleres al municipi ha crescut. “Tenim l’Espai Ridaura, que és un centre de creació i difusió de les arts escèniques que té una capacitat per a 300 persones i que pot servir per fer convencions”, comenta Fonoll, que assegura que aquest tipus de turisme es fa fora de l’estació d’estiu.

Pel que fa al turisme esportiu, el consistori té previst renovar la ruta de la Via Ferrata per seguretat i adaptar-la a la legislació europea. “Nosaltres volem completar-la amb els elements que demana la Unió Europea per poder-la certificar”, comenta. També preveu treballar molt activament en el turisme de golf i el de ciclisme perquè és un turisme “que ve fora de temporada i nosaltres aspirem a tenir turisme tot l’any”.

I per donar encara més força al turisme a la demarcació, l’Ajuntament començarà aquest setembre les obres de rehabilitació de l’oficina de turisme que està situada a l’antiga estació del Carrilet de Sant Feliu a Girona amb l’objectiu d’ampliar serveis que fins ara no tenia i millorar el seu ús actual.

Els primers estiuejants

Els primers estiuejants al poble van arribar als anys quaranta. Així ho explica la publicació Història de Santa Cristina d’Aro, facilitada per l’Arxiu Municipal. “A finals dels anys quaranta arribaven els primers estiuejants a Canyet. Més endavant s’allotjaven a Can Barnés o en cases particulars de Santa Cristina. Anaven a la platja de Sant Pol i a El Cortijo (1968), una nova instal·lació als afores de Santa Cristina amb tablao i placeta de toros.”

En aquesta mateixa publicació s’assenyala que “l’inicial desvetllament econòmic derivat del turisme i la construcció, dues cares d’una mateixa moneda, comportà que es pogués fer un nou edifici per a l’Ajuntament (1954) i unes noves escoles (1957)”.

L’article de Teresa Costa Els primers turistes a Santa Cristina d’Aro, publicat per la revista Gavarres, descriu els records sobre els primers turistes al municipi del barber Pere Figueres. “El primer record que té del turisme a Santa Cristina és la senyora Dolors Alsina amb els seus fills, que va arribar cap a l’any 50. Com era costum en aquella època, s’estaven en cases particulars i anaven a fer els repassos a la fonda.” La seva arribada –continua explicant– era esperada amb delit per un grup de dones del poble que “l’adoraven amb desfici”. “Baixaven plegades per anar-la a esperar quan arribava amb la Sarfa, i es barallaven entre elles per portar-li les maletes. La senyora Alsina, tota condescendent, els deia «no us baralleu, que n’hi ha per totes».” En l’article també es relata com Figueres recorda quan arribaven la gent de Barcelona, “amb els seus aires de superioritat i tractant d’ignorants els pagesos i gent del poble”.

I si l’arribada dels barcelonins va provocar “una sacsejada”, l’arribada dels estrangers –belgues i francesos principalment– “encara va sobtar més”. En Pere explica en l’article que se sentien tan poca cosa que quan arribava un estranger s’aixecaven de la cadira i li cedien el lloc com a mostra de bona educació. “Els desitjos dels forans eren ordres”, i explica que les “estrangeres encara van causar més neguit!” perquè anaven en biquini a banyar-se, els escots eren pronunciats i les faldilles més curtes; ballaven arrambant i “els petons a la boca no eren pecat”. “Els joves del poble anaven al càmping o a Sant Feliu a veure si pescaven alguna cosa i saber mots en francès o anglès era un valor afegit.”

En el relat també es comenta la construcció d’El Cortijo,i la plaça de toros on torejaven vaquilles. En aquest tablao hi havia arribat a actuar Antonio Gades, “malgrat que generalment els artistes no eren d’aquest nivell”. “Allà els donaven sangria i quan anaven empaperinats els portaven a la plaça de toros.”

El patrimoni

El municipi està format per quatre nuclis històrics: Santa Cristina, Solius, Romanyà i Bell-lloc, i disposa d’un munt de patrimoni arquitectònic i megalític. La “joia de la corona”, com l’anomena la regidora, és el dolmen de la cova d’en Daina ja que és un dels més complets que es conserven. Es dedueix que es va construir entre el 2700 i el 220 a.C. Però al municipi també hi ha els menhirs de Can Llaurador, de la Creu d’en Barraquer i de la Murtra, el dolmen del Mas Bou-serenys i les coves dels Moros i sa Tuna.

Pel que fa al patrimoni arquitectònic, es poden visitar les ruïnes de la capella paleocristiana de Santa Cristina, situades a uns tres-cents metres de l’església parroquial. També l’església de Santa Maria de Bell-lloc, l’església parroquial de Sant Martí de Romanyà i el monestir cistercenc de Santa Maria de Solius. Al municipi també es poden visitar les antigues estacions de tren de Santa Cristina d’Aro i de la Font Picant i El Gran Museu de la Màgia, La Casa Màgica, on s’esposen autòmats, pòsters, aparells de màgia de diferents èpoques, pintures, baralles de cartes, tarots, llibres i objectes curiosos i fotografies.

FITXA

Habitants: 5.203 Extensió: 67,55 km² Establiments hotelers: 4 Places hoteleres: 367. Hostals i pensions: 1. Hotels d’1 estrella: 1. Hotels de 4 estrelles: 1. Hotels de 4 estrelles superior: 1 Càmpings: 2 (3.966 places) Turisme rural: 3 (42 places) Places de turisme rural: 42 Apartaments: 273 HUT Platges: platja de Vallpresona, platja de Canyet, cala del Senyor Ramon i cala Canyerets. Visites de descoberta: visites a la cova d’en Daina i tallers de prehistòria: ‘La mort al neolític. Fem d’antropòlegs?’, ‘La ceràmica neolítica’, ‘Cosir i teixir a la prehistòria’, “Arqueòlegs de megapedres’ i ‘Un passeig entre dòlmens’. Descobrint Mercè Rodoreda: ‘Viatge als pobles màgics de Mercè Rodoreda’ i ‘Un xerès amb Mercè Rodoreda’.
XAVIER SALA, ‘XEVI’ IL·LUSIONISTA

“He portat la Costa Brava al món”

L’il·lusionista Xevi fa 63 anys que és dalt dels escenaris i és considerat el mag català més internacional. Explica que quan va començar, com que no hi havia ningú més que es dediqués a aquest art, el prenien com un bruixot, i que ha portat el nom de Catalunya i de la Costa Brava al món.

Ha actuat per tot el món?
Sí, em consideren el mag català més internacional perquè he actuat per Europa, Amèrica i Àsia portant el nom de Catalunya i la Costa Brava. A vegades em posava una barretina sota el barret que ensenyava de tant en tant.
Van ser difícils els inicis?
Al principi la gent em veia com un bruixot perquè feia aquestes coses que no havien vist mai. Suposo que en una altra època a mi m’haurien cremat i tot. Quan jo vaig començar va ser molt difícil perquè s’ha de tenir en compte que a la demarcació de Girona no existia l’il·lusionisme i vaig haver de llegir molts llibres, i a mesura que vaig anar actuant vaig tenir connexions amb altres mags de Barcelona. Però jo tenia clar que el que feia ho havia d’ensenyar. Per això vaig decidir promocionar aquest art. Vaig gravar vídeos on ensenyava trucs perquè la gent en pogués aprendre i vaig escriure llibres –el primer de màgia en català el vaig escriure jo el 1989– i vaig crear jocs per a la mainada que es van vendre a tot el món. I evidentment vaig portar la màgia a les escoles en un moment en què ningú no sabia què era.
Però vostè també ha actuat a la televisió, no?
Sí, a la televisió i a la ràdio. Vaig fer màgia per la cadena Ràdio Costa Brava i més tard per la Cadena 13 de Barcelona. I vaig actuar a la televisió espanyola quan només hi havia una cadena i després quan va sortir La 2 també hi actuava. He arribat a fer uns cinc-cents programes a la televisió i pel·lícules de cinema on he actuat amb Anna Obregón, Fernando Fernán Gómez i Victoria Vera, entre d’altres.
I les actuacions en directe les té comptabilitzades?
No. Milers. Hi havia dies que actuava tres i quatre vegades. He actuat en pobles rurals amb molt poques cases que no tenien ni un teatre i no podien veure un il·lusionista en directe, i he fet trucs de màgia on hi havia milers de persones perquè actuava amb la Sara Montiel, la Marujita Díaz o la Mary Santpere i en Capri i amb José Luis Moreno i la Mari Carmen y sus Muñecos. També he actuat amb il·lusionistes de molt prestigi.
Vostè ha organitzat molts espectacles de màgia i ha fet venir primeres figures mundials?
Els primers festivals de màgia que es van fer a Espanya els vaig organitzar jo. El 1981 vaig muntar un festival internacional de la Costa Brava on van venir més de mil mags i a Santa Cristina faig les Nits d’Il·lusió i ja n’hem fet vint.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia