Els fons d’inversió

Aquestes darreres setmanes, dues grans empreses catalanes –Pronovias i Mémora– han passat a les mans de dos fons d’inversió. És un fenomen que es va repetint i val la pena dedicar-hi atenció.

Els fons d’inversió són societats de capital variable que es proposen invertir en diversos negocis per a treure’n una rendibilitat. Aquesta rendibilitat es pot trobar en els beneficis de l’empresa, o en la venda de la inversió a un preu de venda superior al preu de compra, obtenir el que se’n diu una plusvàlua. Mai inverteixen en una sola empresa. Amb molts recursos captats, han de diversificar, ja que és segur que no totes les inversions seran bones. Dues observacions a fer.

Primera: els fons d’inversió no es casen amb ningú. Són polígams per definició, és a dir, tenen diverses inversions, sense relació l’una amb l’altra. Dit d’una altra manera: tant els fa entrar en un negoci que fa vestits de núvia –Pronovias– com en una funerària a l’engròs –Mémora–. Dit d’una altra manera: són empreses apàtrides, que només pensen a aconseguir la màxima rendibilitat per als seus accionistes. Tenen una seu social, però és simplement una ciutat i un país en el qual hi ha els serveis centrals. Hi paguen els impostos, però potser no hi tenen ni una sola inversió. Pronovias i Mémora han deixat de ser empreses catalanes, però tampoc són espanyoles, europees o americanes. Els seus accionistes poden ser de tots els països del món i no arrelen enlloc.

Segona: els anys amb baixos tipus d’interès, com els actuals, afavoreixen l’aparició i creixement dels fons d’inversió. Els qui tenen diners estan desesperats, perquè els tipus són del 0% o s’hi apropen. Si es dediquen a fer inversions pel seu compte: en negocis immobiliaris, indústria petroliera o en països de l’Amèrica llatina, per exemple, es poden enganxar els dits. La millor solució per a ells és invertir en un fons d’inversió, com més gran millor, del qual seran accionistes anònims, però gestionat per gent que té experiència. És clar que l’experiència no assegura l’èxit. Uns fons d’inversió molt sol·licitats són els de l’hongarès Soros, amb nacionalitat dels Estats Units, però darrerament no li surten bé les coses, després d’uns anys molt rendibles per als accionistes.

Un fons d’inversió amb molt bona fama és el que controla el govern noruec, creat amb els diners que treu del seu petroli. Administra també els recursos destinats a pagar les pensions dels seus conciutadans. Està molt ben administrat i si troben un executiu en un casino de joc, l’envien a pasturar rens prop de l’oceà Àrtic. Però a l’hora d’invertir es guien només per les perspectives de rendibilitat. Els altres principis són romanços.

Hi ha una pila de fons d’inversió a Catalunya. Normalment no prenen una participació majoritària, perquè no es volen fer responsables de la gestió. Si ho fan, com en el cas de Mémora i Pronovias, és perquè ja pensen a revendre l’empresa i fer una forta plusvàlua. És una opinió personal, però...

Hi ha molta liquiditat en el món, que no s’està quieta perquè els comptes no li surten per culpa dels interessos baixos. Ara pujaran una mica, si es conformen les dades de creixement, aquí, a Europa, als Estats Units, a la Xina i al Japó.