L’ANC i la Intersindical CSC vinculen República i drets

La República catalana i els drets socials com a conceptes indestriables van centrar la reivindicació dels manifestants que van marxar ahir a la tarda a Barcelona entre la plaça Urquinaona i la de Sant Jaume, convocats per la plataforma Alcem-nos, encapçalada per l’Assemblea Nacional Catalana, la Intersindical-CSC i Universitats per la República, i amb l’adhesió d’entitats com ara Súmate o Bombers per la República, entre d’altres.

Si la mobilització del matí, convocada pels sindicats majoritaris, interpel·lava el govern espanyol reclamant la derogació de les reformes recents per obtenir millors salaris, pensions dignes i, molt especialment, polítiques igualitàries i de defensa dels drets de les dones, la d’Alcem-nos, que segons la Guàrdia Urbana va aplegar prop de 3.000 persones, passava pantalla i vinculava directament la independència amb l’assoliment dels drets socials i laborals malparats per les polítiques de l’executiu espanyol.

Amb aquest esperit s’exclamava Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, que va voler fer explícit aquest lligam. “Hi ha –va recordar Paluzie– 46 lleis catalanes tombades pel Tribunal Constitucional, entre les quals molts de socials, com la llei d’igualtat.” Per la líder de l’ANC, el fet que les competències del mercat de treball siguin estatals representa un fre per al progrés social. “Només amb la República es podran fer polítiques de salaris dignes”, va exemplificar. Per això va proposar un salari mínim de 1.200 euros que, va subratllar Paluzie, “no és demagògia i és perfectament assumible per a una economia com la catalana”, bo i recordant que França té un SMI de 1.500 euros i poc més de 1.000 euros més que Catalunya de PIB per càpita. Finalment, Paluzie va anunciar que establir vincles amb el món laboral i econòmic serà una línia de treball que l’ANC vol impulsar amb força.

La manifestació va discórrer amb banderes sindicalistes i profusió de llaços grocs, junt amb algunes estelades, i sota una pluja que va començar com a roina i que es va anar enfortint fins a ser xàfec. La capçalera duia una pancarta amb el lema “Alcem-nos per la República dels drets socials” i presidida per un cartell amb la imatge de la consellera Dolors Bassa, vinculada al món sindical. S’hi van corejar lemes clàssics com “Els carrers seran sempre nostres”, “Puigdemont, el nostre president” o “Llibertat per als presos polítics”, però també d’innovadors i d’específics per a la jornada, com “Aquest espai serà una biblioteca”, en passar per davant de la comandància de la Policía Nacional de Via Laietana, i molts clams cridant a la vaga general.

Sergi Perelló, del secretariat de la Intersindical, va retreure als sindicats majoritaris el fet de no haver evolucionat en paral·lel als “anhels de la societat”, com han fet els partits polítics i les entitats socials. “Tenir un sindicalisme arrelat al país i no sotmès als dictats de fora és imprescindible per tenir salaris dignes i unes pensions mínimes de 1.000 euros, amb pujades que tinguin en compte l’evolució dels preus específica de Catalunya”, va indicar Perelló, que, a més de tenir un record solidari amb els mestres de Sant Andreu de la Barca, va concloure, recordant la demanda que Foment del Treball va interposar contra el seu sindicat arran de la vaga del 8 de novembre: “Aturarem el país un, dos, tres, i els dies que calguin.”

Ja al final de la marxa, a la plaça de Sant Jaume, on onejava una gran senyera amb imatges dels presos polítics, Antonio Baños, de Súmate, va reivindicar el sindicalisme feminista. Un dels parlaments més aclamats va ser el d’en Pepe, autodefinit com a “pensionista, però no acabat”, i “català de Granada”, que es va declarar “més rebel” contra la “gestió ruïnosa” del govern espanyol, contra la qual, va exclamar, no hi ha “més sortida que la República catalana”.

Una tercera convocatòria va reunir ahir centenars de persones a Barcelona en la manifestació anticapitalista. La CUP i altres organitzacions donaven suport a la concentració, després de la qual hi va haver alguns aldarulls i càrregues policials per dissoldre-la.