Ni caixes ni bancs
La meitat de les oficines bancàries a Catalunya han tancat en els últims 10 anys
La majoria de caixes catalanes han estat absorbides
Arran dels tancaments, s’han perdut molts llocs de treball i alguns municipis ja no tenen caixers automàtics operatius
Barcelona és la demarcació que més oficines ha perdut de l’Estat
L’esclat de la crisi i el rescat bancari van obligar els bancs i les caixes d’arreu de l’Estat espanyol a reestructurar-se per minimitzar les pèrdues. En els darrers deu anys, alguns bancs i caixes han tancat, molts han estat absorbits i pràcticament tots han canviat de sigla, de nom i d’imatge. Això ha provocat, entre altres coses, el tancament de moltes oficines bancàries, fet que ha deixat molts treballadors al carrer i, de retruc, molts petits municipis sense caixers automàtics. Concretament, a Catalunya s’han tancat més de la meitat (50,7%) de les oficines des del 2008, segons un informe publicat el desembre passat pel Banc d’Espanya. Si quan va esclatar la crisi a Catalunya hi havia 8.004 oficines bancàries, el 2017 ja tan sols en quedaven 3.946. Barcelona és la demarcació que més oficines ha perdut de tot l’Estat. Ha passat de tenir-ne 5.723 el 2008 a 2.732 el 2017, una pèrdua del 52%. Les comarques de Girona n’han perdut un 49% i passen de tenir-ne 859 a tan sols 441. Tarragona passa de 832 a 424 i Lleida, de 590 a 349.
Abans de la crisi, Catalunya era un dels territoris de l’Estat amb més caixes d’estalvis. Si el 2008 hi havia un total de quinze entitats que hi tenien la seu social, el 2013 tan sols sis havien sobreviscut a la reordenació. Avui, només queden Caixa d’Enginyers i Caixa Guissona. És per això que la distribució dels actius també ha experimentat una variació molt important. Actualment, el 70% dels actius del mercat bancari són en mans dels cinc bancs més grans: Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell, respectivament. Mentre que fa deu anys, el volum d’actius que controlaven aquests grans grups era sols del 40,4%, fet que suposa un increment de 30 punts en l’última dècada.
Cadascuna d’aquestes absorcions va suposar la pèrdua d’una part de l’estructura. La integració d’Unnim a BBVA, per exemple, va suposar la pèrdua de 1.300 llocs de treball a Catalunya i de 300 oficines bancàries. Però és que la fusió de Caixa Terrassa, Caixa Manlleu i Caixa Sabadell sota la marca Unnim ja havia eliminat 575 llocs més.
El 2015, quan BBVA va integrar Catalunya Caixa (que ja era la fusió de Caixa Manresa, Caixa Tarragona i Caixa Catalunya), van desaparèixer 1.600 llocs de treball i van tancar 285 oficines més en territori català. El mateix va passar quan el 2010 Caixa Girona va ser absorbida per La Caixa. Unes 150 oficines bancàries van tancar i 130 treballadors es van acollir a la prejubilació. El juliol del mateix any, La Caixa es transformaria en banc sota el nom de CaixaBank.
Fent quilòmetres
El tancament d’oficines ha deixat molts municipis, especialment els més petits, sense un espai on gestionar els seus estalvis o sense un caixer on poder retirar diners en efectiu. Lleida és la demarcació catalana on més municipis han quedat sense caixer automàtic: dels 230 que en formen part, n’hi ha 130 que no tenen caixer, cosa que afecta 38.802 habitants. Girona la segueix en el rànquing, amb 126 municipis sense caixer i 61.531 persones afectades. A les comarques de Barcelona, són 78.692 les persones que no tenen un caixer automàtic al poble on viuen, i a les de Tarragona, 61.867.
Això suposa un problema greu per als pobles més petits, on part de la població són persones grans que tenen dificultats per desplaçar-se fins al caixer més proper, que no es troba al municipi. A més, sovint les persones grans també són les que tenen més reticència a pagar amb targeta de crèdit. El secretari federal del sector financer de FeSMC-UGT, Roberto Tornamira, assegura que la desaparició de caixers ha provocat un nou tipus d’“exclusió financera”. A l’exclusió tradicional, que consisteix en la màxima “qui no té diners, no té accés al crèdit”, s’hi afegeix ara l’“exclusió financera geogràfica”, que suposa que “moltes poblacions no tinguin accés als serveis bancaris més bàsics”.
LES XIFRES
Prop de 100.000 llocs de treball suprimits
La reestructuració de la banca dels darrers anys ha tingut un fort impacte en la pèrdua d’ocupació en el sector bancari. Fins a 100.000 llocs de treball han estat destruïts des de l’inici de la crisi econòmica, segons indiquen fonts del sindicat UGT. La majoria es deuen al tancament d’oficines bancàries, però també a la fusió d’entitats en les quals s’han duplicat les seus. Tan sols el 2019, 5.300 treballadors de l’Estat van perdre la feina pels ERO de CaixaBank i el Banco Santander, i 800 més, pels reajustaments d’Unicaja. El secretari federal del sector financer de FeSMC-UGT, Roberto Tornamira, explica que “Espanya és el país d’Europa que més ocupació ha destruït” en el sector bancari, tot i ser el que “més diners ha destinat a les entitats financeres”.
D’altra banda, l’excés de prejubilacions del sector fa que actualment “la mitjana d’edat de les plantilles hagi baixat molt”, explica Tornamira, que hi afegeix que la digitalització de les operacions bancàries no ha estat la causa de la destrucció de llocs de treball, si bé ha suposat problemes per als clients dels bancs. “El procés de concentració bancària no s’aturarà”, es lamenta Tornamira. “És una bola que continua rodolant i que deixa els treballadors marginats”, conclou.
