Economia

ECONOMIA

Premis del sector surer al món del vi i a Nandu Jubany

L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya, Aecork, en els XXIX Premis Gla d’Or, que des del 1990 distingeixen personatges mediàtics, institucions, professionals o líders d’opinió i els converteix en ambaixadors del suro i posant en relleu el sector surer i els seus valors intrínsecs tant a nivell nacional com internacional, ha guardonat el xef Nandu Jubany i la Federació Espanyola del Vi. Al cuiner, en la 29a edició dels guardons, un cop represos després de la pandèmia, li agraeixen l’esforç per divulgar la feina de la restauració durant el confinament i les virtuts del vi tapat amb suro, i a la FEV, la defensa continuada de l’ús d’aquest material i l’aposta per la sostenibilitat.Julián Chivite, vicepresident de la FEV i encarregat de recollir la Gla d’Or, considera que suro i vi són un “binomi històric i indissoluble”. “El tap de suro forma part del producte final, l’ampolla de vi, i li aporta valor en un sentit qualitatiu”, afirma.

Aecork i els premis Gla d’Or
L’Associació d’Empresaris Surers de Catalunya (Aecork) és una entitat que aglutina les principals empreses fabricants o comercialitzadores de productes de suro que exporten als principals mercats vitivinícoles mundials.El premi Gla d’Or, una joia de solapa que simbolitza una gla, es va crear el 1990 per reconèixer la tasca que institucions, organismes i personalitats duen a terme en favor del suro i indissociablement del vi i del patrimoni gastronòmic en el nostre país. Al llarg dels anys, l’han rebut desenes de figures i institucions, com ara Álvaro Palacios, el Comité Champagne, els germans Roca o Ferran Adrià.L’entrega dels premis esdevé una oportunitat per apropar els prescriptors d’àmbit mundial a la causa del suro, dotar-los d’arguments tècnics, fer-los conèixer la tecnologia i la innovació aplicada al sector de primera mà i utilitzar la seva veu per canviar les percepcions i contraatacar la campanya de comunicació realitzada pels taps alternatius a través d’estudis, de manera que arribi al consumidor, per donar a conèixer que el suro és l’únic producte 100% natural, reutilitzable i reciclable amb què es pot tapar un vi.Per Joan J. Puig, president d’Aecork, “la del suro és una cultura d’economia sostenible, de mantenir llocs de treball i de donar un sentit econòmic a la transformació d’un producte natural tan nostre com és el suro”. “Reivindiquem el seu paper en el món vitivinícola però també en els sectors social i econòmic”, assenyala.Tradicionalment, l’entrega dels guardons es feia en una nit de gala que enguany, donada la situació sanitària, de forma excepcional no s’ha considerat pertinent celebrar. No obstant això, Aecork espera recuperar la presencialitat de l’esdeveniment en l’edició de l’any 2022, que coincidirà amb els 30 anys dels premis Gla d’Or.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

La pedregada afecta més de 1.400 hectàrees de fruita dolça del Segrià

Lleida

El Govern destina 4,7 milions en ajuts per a noves inversions industrials

girona
ECONOMIA

La funeraria supramunicipal FuneCamp preveu un estalvi del 30%

Reus
economia

Eacom instal·larà un centre logístic a Tortosa i preveu crear un centenar de llocs de treball

Tortosa
estats units

Boeing accepta declarar-se culpable de frau en el cas dels 737 Max

barcelona
economia

Gairebé trenta milions d’euros per millorar la sostenibilitat i la digitalització de la indústria

Barcelona
economia

La família Grífols i el fons Brookfield estudien una opa pel 100% de la multinacional

barcelona
ECONOMIA

El Bages assoleix màxims històrics de reputació turística en línia

Manresa

Les tempestes de dissabte deixen danys importants als fruiters del Segrià

Lleida