Impost a la banca: 1.100 milions

Els gegants financers de l’Estat, CaixaBank, BBVA, Santander i el Banc Sabadell, juntament amb altres entitats prou importants com ara Bankinter, hauran d’abonar al fisc espanyol, segons les primeres estimacions, uns 1.100 milions d’euros –la meitat dels quals, aquest mateix mes– pel nou impost a la banca.

El tribut, controvertit des del primer globus sonda del govern espanyol, ara fa uns mesos, a diferència d’altres impostos, grava amb un 4,8% l’anomenat marge d’interessos i no pas els beneficis de les entitats. El marge d’interessos és el primer ítem del compte de resultats d’un banc, i és la diferència entre els ingressos i els costos financers de l’entitat gràcies a la seva activitat bàsica. En altres paraules, el que guanya el banc en brut, a còpia de cobrar pels seus actius (els crèdits i hipoteques) després de retribuir el passiu, és a dir, els dipòsits dels clients. La nota de tall per als bancs que l’hauran d’abonar es va fixar en els comptes del 2019, per a les entitats en què aquest marge d’interessos va superar els 800 milions d’euros, fet que inclou totes les que operen a l’Estat, incloent-hi la banca d’origen internacional.

Amb els resultats anuals de les entitats presentats, el Ministeri d’Hisenda va publicar ahir l’ordre ministerial que estableix que han d’abonar un primer lliurament de l’impost abans del dia 20 d’aquest mes, amb càrrec als comptes del 2022. La segona tongada, segons el ministeri, tindrà com a data límit el mes de setembre.

Amb aquest impost, el govern bipartit del PSOE i Unides Podem estima que recaptarà uns 3.000 milions durant els dos anys en què estarà vigent el gravamen. Perquè, en principi, es tracta d’una mesura temporal, amb la intenció que la banca aporti part dels seus guanys extraordinaris a les arques públiques i que puguin aplicar polítiques per compensar amb els efectes de la inflació en l’economia dels ciutadans.

Aquesta provisionalitat i la condició finalista del tribut sembla que han aplacat les objeccions que el mateix Banc Central Europeu havia assenyalat en conèixer la intenció de l’executiu presidit per Pedro Sánchez d’instaurar l’impost. L’organisme regulador pilotat per Christine Lagarde va assegurar en un principi que es podria “posar en risc l’estabilitat financera del sector” i “distorsionar la competència”.

Tot i que aquestes alertes del BCE no són vinculants, algunes entitats van apel·lar a la presumpta inconstitucionalitat del tribut, entre les quals, Bankinter, que ja hi ha interposat un recurs. La resta, de moment, no s’han pronunciat. En les recents presentacions de resultats del Banc Sabadell i CaixaBank, per exemple, els màxims responsables van expressar que aquesta és una decisió que han de prendre els consells d’administració respectius, sense anunciar ni descartar res, si bé amb la imminència que implica l’ordre emesa ahir pel ministeri, s’espera que s’accelerin les decisions.

Els beneficis de la gran banca del 2022 van ser estratosfèrics, ja que, conjuntament, els cinc grans (CaixaBank, BBVA, Santander, Sabadell i Bankinter) van sumar gairebé 20.600 milions. Val a dir que bona part d’aquest volum correspon al negoci que entitats multinacionals com ara el BBVA i Santander han fet fora de l’Estat. Si el perímetre es limita a les fronteres espanyoles, la quantitat supera de molt els 7.000 milions. Amb aquests guarismes, l’oposició a l’impost fa de mal defensar en un moment en què molta gent no arriba a final de mes o no pot assumir la hipoteca. I més quan les entitats han fet una reconversió radical en els últims anys, tancant oficines de manera massiva i empetitint les plantilles per reduir costos.

Alhora, les quotes de les hipoteques continuen la línia ascendent dels tipus i de l’euríbor i la banca espanyola es mostra renuent a abonar més interessos pels dipòsits dels clients argüint que hi ha productes més atractius i més rendibles. Fa pocs dies el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno, argumentava durant la presentació de resultats de l’entitat que no veia justificació al tribut, per “l’alta càrrega fiscal que ja paga la banca, que encara té una rendibilitat per sota de la d’altres sectors”. Al seu torn, el president del BBVA, Carlos Torres Vila, el va considerar “contraproduent”.