Economia
La sequera s’acarnissa amb la vinya
Les denominacions d’origen de l’Empordà, el Penedès i l’Alt Camp són les que pateixen més greument les conseqüències del canvi climàtic
El Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat assegura que ajudar els pagesos a superar aquesta situació és una prioritat fonamental
Es preveuen pèrdues d’entre el 40% i el 50% de la producció, o superiors
Després de la plaga de míldiu del 2020 i la sequera que ha anat persistint des del 2021, les vinyes han arribat exhaustes a la campanya de verema d’aquest any. Aquesta setmana alguns cellers del Penedès han començat a collir els primers quilos de chardonnay i pinot noir, dues varietats franceses de pell molt prima i maduració primerenca que suporten amb dificultat les altes temperatures i la sequera extrema dels últims anys. La verema, però, no començarà oficialment fins la setmana que ve, tot i que alguns pagesos s’estan plantejant seriosament si collir o deixar el raïm al cep per alimentar el senglar o el cabirol. Les previsions assenyalen pèrdues d’entre el 40% i el 50% de la producció, i en alguns casos poden arribar a ser superiors. La causa de les pèrdues en aquest cas és la sequera extrema dels últims tres anys. Si l’any passat la producció es va ressentir de les dures onades de calor i la maduració primerenca, aquest any la verema s’avançarà per l’estrès hídric de la planta, ja que els mesos de juny i juliol han estat més frescos, malgrat la intensa calor del mes de maig.
Les denominacions d’origen que més han patit les conseqüències de la sequera extrema aquest any són les de l’Empordà, el Penedès i l’Alt Camp, zones on les pluges de la primavera i principi d’estiu no han estat suficients per esmorteir l’impacte de la sequera en el cep. Les pluges dèbils en aquestes àrees no han pogut refer els ceps perquè les altes temperatures han evaporat l’aigua ràpidament i han tornat a deixar la planta sense hidratació.
El president de la Denominació d’Origen Penedès, Francesc Olivella, assegura que el context climàtic dels últims tres anys suposa un cost altíssim, des del punt de vista biològic, per a les plantes, i el cep no se n’ha deslliurat. Malgrat ser una plantació de secà, la vinya ha arribat a la collita del 2023 en una situació límit que també compromet la collita de l’any que ve. Olivella recorda que en el moment de la floració del raïm d’aquest any és quan el cep defineix la producció de l’any que ve. “Els ceps han arribat al juliol en unes condicions extremes, i la planta ja no pot donar més de si”, diu Olivella. Les produccions són baixes, sobretot, a les vinyes velles i tot fa pensar que la collita de l’any que ve també serà escassa encara que plogui tota la tardor.
Aquest any el gra de raïm és petit i la fruita porta poca aigua. A més, els pagesos, en alguns casos, hauran de valorar bé la possibilitat de collir de nou a mà, ja que en les condicions que estan alguns ceps, ara, difícilment podrien aguantar l’estrès de la màquina. Això suposa un increment important dels costos de producció, i per a alguns pagesos és inviable, si no es renegocia el preu de venda del raïm amb els elaboradors.
Els cellers ja no disposen dels estocs que tenien l’any 2020, en plena plaga de míldiu, i això podria ser un al·licient per apujar els preus, però asseguren que tampoc no poden assumir increments gaire grans de la matèria primera per elaborar els seus vins. A més, un dels dubtes que plantegen alguns elaboradors és què passarà quan aquest raïm arribi a la premsa. Quin vi donarà aquest raïm fruit d’una situació d’estrès de la planta? I, a l’altra banda, els pagesos posen sobre la taula el debat territorial. Si no tenen estocs, d’on sortirà el vi que elaboraran aquest any si les produccions són tan petites i no volen pagar el raïm a un preu just?
Solucions actuals
Fins ara, alguns pagesos ja han optat per eliminar una part de la collita en verd, per donar oxigen a la planta reduint la càrrega de producció, amb l’objectiu d’intentar salvar no només la meitat de la collita, o menys, sinó també la collita de l’any que ve. L’objectiu és que el cep sobrevisqui per garantir futures anyades. En aquesta línia, hi ha viticultors que han optat per fer reg de suport a la vinya. De fet, les vinyes de regadiu han suportat millor la situació, tal com confirma l’Incavi (Institut Català de la Vinya i el Vi). Costers del Segre, Terra Alta, Conca de Barberà i el nord de la Denominació d’Origen Tarragona han mostrat un comportament més positiu, segons els tècnics de l’Incavi, ja que en aquestes zones les pluges de maig i juny van ser molt ben rebudes, tot i que no van tenir un efecte uniforme. Els experts esperen a veure com evoluciona la maduració del raïm abans de treure conclusions definitives sobre la qualitat de la collita.
L’Incavi reconeix que aquesta és una collita clarament influïda per l’estrès hídric i asseguren que les vinyes velles han patit més durament l’impacte de la sequera i, en canvi, les vinyes més joves s’han refet més bé, tot i que no volen generalitzar perquè els tècnics asseguren que les respostes han estat desiguals.
En el cas del Penedès, Francesc Olivella assegura que les varietats autòctones tradicionals (xarel·lo, i parellada per als vins blancs i escumosos, i l’excepció del macabeu, que pateix en condicions de sequera; i les tradicionals negres) són les que més bé han suportat les condicions extremes de la sequera extrema i persistent dels últims anys, mentre que les foranes són les que més han patit.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el govern de la Generalitat asseguren que estan treballant per reduir l’impacte que la sequera ha tingut en les vinyes i l’economia del país, i han mostrat la voluntat d’ajudar els viticultors a superar aquesta situació. Segons el departament, aquesta és una prioritat fonamental. Per això, en els pròxims dies acabaran de definir les accions que s’emprendran per fer front a la crisi actual i buscar solucions de futur per al sector.
L’aigua al conreu de secà
El debat sobre la situació climàtica actual obliga a plantejar el futur de la vinya i la seva supervivència com a cultiu de secà o la reconversió en cultiu de regadiu. Mentre que una part dels productors i elaboradors aposten per la instal·lació de plantes dessalinitzadores per garantir l’aigua necessària per al manteniment de la vinya, tal com ja es fa en algunes zones de Catalunya i la resta de l’Estat o en productes de prestigi com el prosecco a Itàlia, altres, en canvi, consideren que aquesta idea seria una excentricitat i que s’ha de prioritzar l’aigua per als cultius d’aliments i ramaderia i buscar solucions alternatives per al cultiu de la vinya.
Francesc Olivella, a partir de l’experiència del Penedès, creu que la prioritat és garantir l’aigua per als cultius de cereals, fruita, horta i ramaderia. Segons ell, territoris com el Penedès el que han de fer és plantejar-se com pot sobreviure la viticultura amb pluviometries que oscil·len entre els 250 i els 300 litres anuals.
Segons Olivella, la situació actual obligarà a fer canvis en els plantejaments dels cultius per garantir la supervivència del sector amb innovació en els sistemes de producció. De fet, alguns viticultors ja han començat a plantar els ceps en espais més amples. La disponibilitat de terreny podria ser una solució a tenir en compte per garantir que els ceps patissin menys estrès en condicions de sequera extrema, sense haver de recórrer al reg de suport. Si l’objectiu és mantenir la vinya com a cultiu de secà, els vitivinicultors han començat a fer proves amb ombres a la vinya, algunes fins i tot amb plaques solars incloses; la recuperació de plantacions en vas (com s’havia fet antigament), que obliga a collir a mà. D’altra banda, cellers com Albet i Noya s’han introduït en projectes de recerca d’àmbit supranacional que permeten analitzar el comportament d’encreuaments genètics que poden donar varietats de raïm més resistents.
Tanmateix, també s’ha pogut comprovar que alguns peus de cep són més resistents que altres a les condicions extremes de calor i sequera, i això podria plantejar la possibilitat de fer una aposta decidida per peus i varietats amb capacitat per suportar les condicions climàtiques del futur. Tot fa pensar que aquesta situació i les solucions que es plantegen no només obligaran, a la llarga, a canviar el paisatge vitícola d’algunes denominacions d’origen, sinó que acabaran repercutint en la personalitat dels vins catalans.
