Economia
Fórmules de treball
El privilegi de treballar en un entorn rural
Els espais de cotreball fora de les ciutats atrauen professionals que volen desenvolupar la seva activitat en pobles petits en condicions
Aquests equipaments fomenten la socialització i la col·laboració dels usuaris
La covid-19 va fer que molta gent es plantegés mudar-se
Els darrers anys, especialment des de la pandèmia de la covid, cada cop hi ha més gent que té la possibilitat de fer teletreball. Moltes empreses han descobert que hi ha moltes feines que els treballadors poden fer des de casa, i molts professionals, els avantatges –i també inconvenients– de no haver de desplaçar-se diàriament a la seu de l’empresa.
Treballar a casa, però, pot resultar molt pesat per a un professional acostumat a la vida i a la rutina d’un despatx, d’un estudi o de qualsevol altre entorn laboral. A molta gent li costa separar l’espai personal i familiar de l’espai de feina, tenen dificultats per concentrar-se en la seva activitat professional i necessiten socialitzar-se i dur a terme la seva activitat en un entorn professional. És per això que moltes persones opten per treballar en espais de cotreball (coworking), espais on s’apleguen professionals de diferents sectors, sovint amb algun tipus de relació, on els usuaris troben un entorn de feina amb tot l’equipament necessari, bones connexions a internet i, en molts casos, possibles socis per als seus negocis o per als seus projectes.
Treballar en un espai de cotreball ofereix també la possibilitat d’escollir a quin lloc es vol desenvolupar l’activitat professional. Ja no cal viure a les grans ciutats o a les seves conurbacions per poder fer feina per a una empresa, per dur a terme l’activitat com a autònom o per tenir una connexió com cal a internet. Ja fa anys que s’han implantat a les zones rurals de Catalunya tota una sèrie d’espais de treball compartits que donen la possibilitat als treballadors de viure en un entorn natural si els ve de gust canviar la ciutat pel camp o continuar vivint al poble on han crescut si són d’aquell indret.
Una bona part d’aquests espais de cotreball rurals s’apleguen a Cowocat Rural, una xarxa de 42 espais de cotreball rurals de Catalunya que tenen com a objectiu “potenciar l’atracció i retenció de talent, la creació d’ocupació i activitat econòmica a les zones rurals, i difondre els valors del coworking i del teletreball en els territoris que participen al projecte”. El coworking –expliquen– “és una forma de treball que permet a professionals independents, emprenedors i pimes de diferents sectors, compartir un mateix espai de treball, tant físic com virtual, per desenvolupar projectes professionals de forma independent, alhora que es fomenten projectes conjunts. Aquesta nova forma de treballar suposa una oportunitat per als professionals que volen treballar en un espai col·laboratiu sense renunciar a un entorn rural. Així, i de manera indirecta, els espais de coworking rurals provoquen una activació econòmica del territori i ajuden a fixar-hi la població activa”.
Jaume Bages, consultor freelance i coordinador de Cowocat Rural, ha participat recentment en l’Spanish national workshop on new working spaces, organitzat pels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), una jornada sobre l’impacte dels espais de cotreball a l’Estat espanyol, el paper en les àrees rurals i el futur d’aquesta modalitat de treball. Bages va explicar el projecte de Cowocat Rural, que va néixer l’any 2013 a Riba-roja d’Ebre, una població de 1.300 habitants, i que es va estendre per diverses àrees rurals de Catalunya.
Creixement del padró
El projecte ja fa molts anys que funciona, però la pandèmia de la covid-19 va contribuir a fer que molts treballadors es plantegessin aquesta opció. “Molta gent va fer un clic temporal i es va adonar que hi ha opcions de vida més enllà de les ciutats i que, en lloc de viure en un pis, els compensa estar en un entorn menys congestionat”, explica Bages, que recorda que durant aquell període “es van notar creixements de padró en molts municipis” de Catalunya.
La xarxa Cowocat Rural ofereix als seus associats la possibilitat d’accedir a diferents espais fora del seu àmbit, a les ciutats. Ho fa a través del que anomenen Rural Pass, un passi que permet als usuaris treballar tres dies al trimestre en un altre espai rural de Catalunya, o en algun dels Espais Amics (urbans) si són coworkers d’algun dels espais de la xarxa Cowocat Rural o d’aquests Espais Amics (urbans).
Els espais de cotreball són, a més, un argument més de molts ajuntaments per retenir la població que, sense aquest equipament, potser hauria marxat i per acollir més població.
“És un tipus d’equipament que ha vingut per quedar-se perquè és un espai de socialització que crea vincles i sinergies” entre els seus usuaris que són molt útils per a molts municipis petits, afirma Bages. Per això el projecte Cowocat Rural té el suport dels fons de la Unió Europea i de la Generalitat de Catalunya.
Els territoris on hi ha els espais de cotreball de la xarxa Cowocat Rural corresponen al 75% de la superfície de Catalunya, però només hi viuen el 10% dels habitants del país. Per això, a diferència dels equipaments de cotreball de les ciutats, generalment més grans, la seva viabilitat és més complicada.
L’investigador dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Carles Méndez, expert en el fenomen del cotreball, explica: “El model de negoci dels espais de coworking a Barcelona o qualsevol gran ciutat està focalitzat en el lloguer d’espais; només llogant els espais ja en tenen prou per ser viables econòmicament. Això mateix no succeeix als coworkings rurals, on el nombre d’usuaris és molt inferior al que pot tenir un coworking urbà.” “Per ser una iniciativa viable, es pot acollir principalment dos models de negoci: un és comptar amb finançament públic en una gran part o convertir-se en un servei públic en la seva totalitat. I l’altre és rebre finançament públic de manera parcial o convertir-se en una iniciativa privada, en què el coworking s’ha de reinventar i oferir altres serveis més enllà del lloguer d’un espai (per exemple, el lloguer d’habitacions, el famós coallotjament –coliving–, serveis a empreses externes, serveis d’oci o restauració, entre d’altres).”
El perfil dels treballadors que hi ha als espais de cotreball rurals –afirma Méndez– “és predominantment autònom i freelance, a diferència del coworking urbà, en què també hi ha una significativa presència de treballadors corporatius”. “Aquest tipus d’usuaris –assenyala– gaudeixen de les comoditats que ofereixen aquests espais en un entorn natural.” “També s’hi troben treballadors per compte d’altri que es paguen l’espai perquè volen treballar al poble on normalment fan vacances”, afegeix l’investigador de la UOC.
El coordinador de Cowocat Rural afegeix que el perfil dels usuaris d’aquesta xarxa és “principalment femení, amb un nivell d’estudis força qualificat, llicenciats i diplomats, i, pel que fa a la professió, de sectors creatius i lligats a la comunicació i a l’entorn web”. L’edat sol ser d’entre els trenta i tants anys i la quarantena.
Durant la jornada de l’Spanish national workshop on new working spaces, l’investigador del projecte europeu Coral-ITN Mikel Oleaga va exposar el cas de Genion Lab, un espai de cotreball que es va instal·lar a Petrer, a la comarca del Vinalopó, al País Valencià, una població de 34.000 habitants, “fora de les àrees turístiques, on no hi ha nòmades digitals”, segons va explicar Oleaga. Es tracta d’una localitat amb una important part de població immigrant, amb alts índexs d’atur, on el gros de la població només trobava feina a la indústria de l’alimentació. Una part es plantejava marxar del poble. Dos socis van engegar el projecte, just després que esclatés la bombolla de la construcció, en una nau de 600 metres quadrats que no s’utilitzava i el projecte ha servit per crear una xarxa de professionals, bona part dels quals col·laboren entre ells.
Hi ha moltes experiències reeixides d’espais de cotreball al món rural, però no tot són flors i violes. “L’espai del coworking garanteix als seus usuaris unes condicions de treball òptimes i una bona connexió a internet”, remarca Bages, que avisa, però, que en bona part del món rural “encara s’ha de treballar molt en el desplegament de la cobertura i comunicar-la bé”.