Tret de sortida de les votacions a les cambres de comerç
La més potent, la de Barcelona, es disputa entre la llista independentista d’Eines de País, que rep el suport de l’ANC, i Va d’Empresa, promoguda per patronals i grans empreses
Les votacions a les eleccions a les tretze cambres de comerç catalanes s’han iniciat avui, amb la gran incògnita sobre la més rellevant, la de Barcelona, i si en acabar els sufragis, la presidència continuarà en mans de la llista actual, Eines de País, o bé si Va d’Empresa, impulsada des de les patronals, donarà la sorpresa guanyant com ho va fer la seva competidora fa quatre anys. Fins dimarts, empresaris i autònoms poden votar telemàticament i dimecres es podrà introduir el vot en una urna de manera presencial.
Eines de País, la candidatura sobiranista acomboiada per l’ANC que ha gestionat la institució durant aquest mandat, primer amb Joan Canadell i més tard amb Mònica Roca, afegeix al seu lema “Un pas més”, en defensa de la seva continuïtat, i s’enfronta a la llista Va d’Empresa, que lidera Josep Santacreu, antic conseller delegat de l’asseguradora DKV, creada des de les patronals i les grans empreses per intentar el sorpasso a la cúpula actual.
Tal com recorda l’ACN, el sistema electoral dels comicis camerals és complex, ja que no s’hi vota una llista amb un presidenciable, sinó que els electors han de localitzar quin és el seu epígraf professional, que disposa d’una cadira al ple, i votar per un dels candidats que s’hi presenta.
A la Cambra de Comerç de Barcelona hi ha 491.052 empresaris i treballadors per compte propi cridats a les urnes. A més, a les cambres de Terrassa i Manresa també se celebra votació per sufragi per alguns dels epígrafs. N’hi ha d’altres com la de Lleida, on ja se sap qui ocuparà la presidència de l’ens, en aquest cas Jaume Saltó.
Per votar tan sols cal haver pagat l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). En cas que es vulgui fer de manera telemàtica, cal disposar d’un certificat electrònic qualificat de signatura electrònica. Enguany també hi ha un sistema d’autenticació reforçat mitjançant SMS, que oferirà més garanties a l’hora d’identificar els electors. El sistema tampoc permetrà que un mateix número de mòbil s’utilitzi per completar la identificació de dues persones físiques diferents. Cal recordar que el 2019 en aquest punt hi va haver greus crítiques i alguns candidats, entre els quals l’empresari Carles Tusquets, van recórrer els resultats.
Pel que fa a la votació presencial, es podrà dur a terme dimecres des de les 10 del matí fins a les 5 de la tarda en diversos col·legis electorals habilitats per les cambres. Per a la de Barcelona, hi haurà fins a 11 punts de votació. Tradicionalment, però, la participació en els comicis camerals ha estat força baixa i un dels reptes és precisament incrementar la implicació de l’empresariat en la institució.
Eines de País - Un Pas Més busca revalidar el mandat i enguany es presenta als 52 epígrafs que componen el ple, dotze més que en els comicis del 2019, en què va aconseguir 31 vocalies. A banda de Mònica Roca, entre les cares visibles de la llista hi ha l’advocat i actual vicepresident Toni Fitó, l’expresident de l’ens i actual diputat de Junts Joan Canadell o l’exdirigent d’ERC Joan Puigcercós. També han rebut el suport de noms com l’actor Joel Joan o la xef Ada Parellada. Tot i que no presenten un candidat concret a la presidència, Eines de País podria optar per un mandat compartit, com ja va fer en les anteriors eleccions, en què els primers dos anys el va liderar Joan Canadell, que va passar el relleu a l’actual presidenta, Mònica Roca. S’especula amb la possibilitat que es repeteixi la fórmula, en aquesta ocasió amb la presidenta i el vicepresident actuals.
Durant l’última setmana Roca i Fitó també s’han vist a Brussel·les amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, qui a través de X, abans Twitter, ha qualificat d’excel·lent la seva tasca al capdavant de la Cambra i ha demanat consolidar-la “els pròxims quatre anys”.
La llista s’ha reivindicat com a “transversal” i ha assegurat que està oberta a “totes les sensibilitats”. “No venim a fer política de partit, venim a fer política econòmica, que és la que es fa des de les cambres de comerç”, va dir Fitó en l’acte de presentació de la candidatura.
Al seu torn, Va d’Empresa, que lidera Josep Santacreu, té el suport explícit de grans empresaris com Eloi Planes, president de la multinacional catalana Fluidra. També Colonial, Ametller Origen, Factorenergia o el Grup Focus. La candidatura es presenta en 46 dels epígrafs que conformen el ple de la Cambra de Comerç de Barcelona i dóna suport a cinc candidatures independents en cinc capítols amb els quals comparteixen inquietuds, segons va explicar en l’acte de presentació celebrat al Cercle d’Economia. Es tracta del Banc Sabadell, Saba, Bon Preu, el Col·legi de Farmacèutics i el d’Hotels, tal com va apuntar Santacreu. També l’entitat Élite Taxi, liderada per Tito Álvarez, ha demanat el vot per Va d’Empresa.
La llista reivindica que l’ens cameral “l’han de liderar els empresaris” i ha manifestat la voluntat de revertir la “marginalització” i de biaix polític que, a parer de Va d’Empresa, ha patit la institució en els darrers anys. “Volem una cambra més plural i més representativa, on no només hi hagi una part”, va dir Santacreu, que va apostar per donar una posició més “central” als temes econòmics, desmarcant-se de la “politització” que veu en l’altra candidatura.
A Barcelona, el ple de la Cambra està format per 60 membres: 52 d’escollits democràticament durant el procés electoral; 6 de designats per organitzacions empresarials, que en aquest cas s’han pactat entre Foment del Treball i Pimec, i 2 de reservats per empreses que facin una aportació de 75.000 euros a l’any, les anomenades cadires de plata, el nombre de les quals s’ha anat reduint durant el mandat d’Eines de País, ja que fins a la seva arribada el nombre de cadires a les quals s’hi accedia per pagament era de 14. El ple va decidir reduir-les al mínim que permet la llei espanyola de cambres de comerç amb l’objectiu de “democratitzar” la institució.
Pel que fa al calendari, un cop celebrades les eleccions per renovar els plens i els òrgans de govern de les cambres, el procés culminarà al novembre amb la constitució definitiva dels plens.