L’àrea metropolitana genera més de la meitat de l’economia catalana
L’àrea metropolitana de Barcelona es reivindica com a motor de l’economia catalana en un informe presentat ahir per l’Agència de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona. Segons l’estudi La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2023, l’àrea que inclou la ciutat de Barcelona i 36 municipis més genera el 55% del PIB català i aplega el 82,7% del total de les filials d’empreses estrangeres a Catalunya, concretament a les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. A més, la metròpolis de Barcelona se situa en onzena posició en captació d’inversió tecnològica a Europa, amb 1.326 milions de dòlars invertits l’any 2022. També, segons l’estudi, la regió metropolitana té un PIB per càpita un 32% superior a la mitjana europea, si s’analitza la variable tenint en compte el poder de compra. La riquesa per habitant es va disparar un 16,5% entre el 2015 i el 2019 fins als 38.911 euros.
L’informe recull xifres de l’any 2022 i pretén aprofundir en el coneixement de l’economia metropolitana, una realitat que va més enllà de la ciutat de Barcelona. Segons E&Y, Attractiveness Survey Europe 2022, la metròpolis de Barcelona és la desena àrea o ciutat més atractiva per als inversors internacionals. Factors com el talent emergent, la consolidació del hub d’emprenedoria a l’àrea metropolitana, la competitivitat en preus en comparació amb altres ciutats europees, la col·laboració publicoprivada i el bon posicionament turístic de Barcelona atreuen inversors internacionals.
La metròpolis de Barcelona és, també, un nucli d’innovació i emprenedoria. El 2022, el nombre d’empreses emergents (start-ups) al Barcelona&Catalonia Start-up Hub, un projecte de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu posicionar l’ecosistema de les empreses emergents catalanes a escala mundial, va ascendir a 2.022, gairebé el doble que fa sis anys. El 86,7% d’aquestes empreses emergents són a l’àrea metropolitana de Barcelona. La comarca on n’hi ha més és el Barcelonès (68%), seguida del Vallès Occidental (9,5%), el Baix Llobregat (5,9%) i el Maresme (3,1%).
“L’AMB treballa per posicionar-nos com un agent clau en l’ecosistema d’atracció d’inversió estrangera”, va explicar ahir el vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Jordi Valls, que va assenyalar que “l’objectiu és fer del territori metropolità un espai obert a nous projectes empresarials amb component tecnològic, innovador i sostenible, que generin noves oportunitats i llocs de treball i que consolidin l’AMB com un referent en nous models econòmics”, hi va afegir Valls.
Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, va demanar al teixit productiu i institucional: “Construir una economia diversificada, de qualitat i que aposti veritablement per la innovació és quelcom que ens interpel·la a totes i a tots: empreses i administracions.” “Només amb una mirada global i integradora podrem desenvolupar projectes transversals”, va reclamar.
L’assignatura pendent: la pobresa
La majoria dels 80 indicadors estudiats en l’informe presentat ahir tendeixen a mostrar una situació optimista de l’estat de salut de l’àrea metropolitana. I la major part donen peu a esperar millores en totes les variables. Però n’hi ha un en què aquesta tendència no es confirma, sinó que es contradiu, que és el de la taxa de risc de pobresa. Així, l’any 2021 l’AMB va registrar un 21,2%, molt superior al 16,5% de la Unió Europea, i superior també a la mitjana espanyola, que era del 20,4%. El pitjor és que aquesta xifra no ha canviat des del 2016, quan la taxa se situava en un 21,1%.
Pel que fa a aquesta qüestió, Santacreu i Valls van coincidir a assegurar que la manera de combatre aquestes xifres és crear riquesa i atracció d’inversions que es transformaran en impostos, els quals poden repercutir en actuacions socials.