ECONOMIA
Bèlgica tremola per la xocolata
El preu del cacau s’ha multiplicat per més de cinc l’últim any a causa de l’escassetat per les males collites a l’Àfrica
L’encariment es pot traslladar als consumidors després de l’estiu per l’esgotament dels estocs que encara hi ha
L’augment del preu del cacau ha posat els últims mesos contra les cordes un dels productes més típics de Bèlgica: la xocolata. El preu del cacau ha estat objecte d’una tempesta perfecta que l’ha fet assolir el nivell més alt des de fa cinquanta anys. La producció mundial ha caigut per la sequera a les collites a l’oest de l’Àfrica, on es concentra el 80% de la producció mundial de cacau. A més, les malalties han tingut un especial impacte enguany sobre les plantacions i tot això ha creat un efecte especulatiu: el temor a l’escassetat ha impulsat el mercadeig sobre el cacau, que en els mercats financers es tracta com una matèria primera més.
Tots aquestes elements han fet que la tona de cacau hagi superat els 11.150 dòlars aquest any, mentre que el passat se situava en 2.050 dòlars. Aquest ha estat, precisament, un dels esdeveniments financers de l’any, que s’ha sumat a l’increment del preu del cacau que ja s’arrossegava des dels últims anys. També hi ha influït que la demanda està augmentant a l’Àsia, mentre l’oferta mundial cau i no pot respondre a la demanda.
Bèlgica no és cap excepció a la tensió que viu el sector de la xocolata. En un país amb pocs trets identitaris, la xocolata és al cor de Bèlgica, i també de la seva economia. Segons Choprabisco, la principal associació de productors de productes de xocolata del país, el volum de negoci del sector s’eleva fins als 6.100 milions d’euros, dels quals el 56% són de les exportacions. De fet, Bèlgica és el segon exportador mundial de xocolata del món, només superat per Alemanya, amb unes vendes a l’exterior de 668.000 tones. Les importacions de cacau del país s’eleven a més de 300.000 tones de grans l’any, dels quals més del 70% provenen de la Costa d’Ivori i de Gana.
Impacte a la borsa
Segons l’oficina d’estadística belga, el preu del cacau i del cacau en pols ha augmentat en un 31,8% en un any. Ara bé, l’alça de preus afecta tot el món. A la Borsa de Nova York, el preu del cacau va marcar un màxim d’11.500 dòlars la tona a l’abril i, tot i que ha baixat els últims dos mesos, el seu valor es manté més del triple per sobre del de fa un any i mig. És més car, fins i tot, que molts metalls. A més, la perspectiva d’escassetat de cacau també està provocant una caiguda dels contractes de cacau a futur.
Ara per ara, l’impacte de l’augment del preu del cacau no s’ha traslladat completament als consumidors perquè les empreses aguanten la pressió amb estoc de campanyes passades. Així, el cacau que ha arribat aquest any a les empreses europees correspon al de contractes anteriors a l’escalada dels preus. És per aquest motiu que alguns experts creuen que l’increment del preu del cacau es notarà al supermercat després de l’estiu, un cop el sector hagi acabat els estocs.
El resultat podria ser la desaparició de rajoles de xocolata barates dels supermercats i seran especialment les que continguin més proporció de cacau respecte d’altres ingredients les que estiguin més afectades. En aquest sentit, alguns productors ja han avisat de la intenció de recompondre els productes per evitar l’alça en el preu, però en detriment de la qualitat. Per exemple, amb la reducció de la quantitat de xocolata i l’increment d’altres components més barats. D’altres també es plantegen disminuir la mida dels productes o explorar altres alternatives de negoci, com per exemple les llaminadures.
En la crisi de la xocolata també hi ha un problema de fons: la baixa remuneració que reben els productors de cacau als països africans. Els pocs diners que se’ls paga els impedeix tenir capacitat financera suficient per reinvertir en les plantacions i fer-les més resilients als factors meteorològics i les malalties. Segons dades de la mateixa indústria belga, un productor de cacau a l’Àfrica occidental no guanya ni la meitat dels ingressos que necessitaria per mantenir la família i invertir en la plantació de cacau.
Segons l’Organització Internacional de Cacau, el dèficit de producció per a aquesta temporada se situa en 374.000 tones. “Tots els indicadors estan en vermell”, advertia recentment el president de l’Associació Europea de Cacau, Paul Davis. La pregunta és ara si el possible augment del preu de la xocolata afectarà la demanda. A Bèlgica, les llars gasten uns 173 euros l’any en productes de xocolata, segons dades de l’oficina d’estadística belga.
Per fer front a la crisi, la indústria ha engegat un procés per repensar el sector de la xocolata, subratllant la necessitat que la producció sigui més justa i sostenible per garantir-ne el futur. Tot i així, el sector preveu que els pròxims anys siguin difícils i es troba en ple trencaclosques sobre com fer front a una crisi que pot afectar molt especialment els petits productors.