estat francès
El Suprem confirma la condemna a France Télécom pels suïcidis a la plantilla
Alguns exdirectius de l’empresa de telecomunicacions van portar a terme una política de reestructuració agressiva que va provocar que alguns dels seus empleats se suïcidessin
El Suprem francès ha confirmat aquest dimarts la condemna a diversos exdirectius de France Télécom (actual Orange) per assetjament institucional dins de l’operador francès, que va posar en marxa una política de reestructuració agressiva que va conduir al suïcidi de diversos dels seus empleats.
La màxima instància judicial francesa ha convertit així en definitiva la condemna a un any de presó, exempta de compliment, i 15.000 euros de multa a qui va ser conseller delegat del grup, Didier Lombard, i al seu ‘número dos’, Louis-Pierre Wenès, i penes inferiors per a altres dos executius.
La clau de la sentència és que de manera definitiva estableix jurisprudència sobre el concepte d’assetjament institucional, que permet així condemnar conductes empresarials agressives per a obtenir alguna cosa dels seus empleats.
Els fets van tenir lloc entre 2007 i 2010, quan enmig d’una reestructuració del grup privatitzat tres anys abans, les mesures llançades per la direcció per a retallar la plantilla i aconseguir una major mobilitat van provocar, almenys, 19 suïcidis.
La Justícia va reconèixer també com a víctimes d’aquest assetjament a altres 20 treballadors.
Denunciats per un sindicat, els dirigents van ser sentenciats en primera instància el desembre de 2019 a un any de presó, dels quals vuit mesos exempts de compliment, excepte en cas de reincidència. Aquesta pena va quedar reduïda en apel·lació, el setembre de 2022, a un any de presó exempta compliment i això ha estat ara confirmat pel Suprem.
En el seu dictamen, els seus jutges rebutgen els arguments dels executius, que al·legaven que no es pot avaluar en els tribunals una política empresarial, i que a més asseguraven desconèixer els efectes que tenien les seves mesures en alguns dels seus empleats.
El seu objectiu era retallar 22.000 ocupacions de la seva plantilla de 120.000 treballadors i aconseguir que altres 10.000 mutessin de lloc.
Les primeres denúncies van arribar en 2009 i van provocar una gran reacció al país.
Lombard havia assegurat que els acomiadaments es farien “per la porta o per la finestra” i, enmig de la crisi, va parlar d’una “moda de suïcidis”, paraules que van generar gran polèmica.
Sense entrar en l’estratègia dels dirigents, el Suprem considera que l’objectiu era “deteriorar les condicions de treball de tots o part dels treballadors” per a “aconseguir uns certs objectius”, la qual cosa al seu judici constitueix un “assetjament laboral institucional”.