L’edificació gironina cau prop d’un 30% el 2024

L’edificació gironina ha caigut de manera significativa aquest 2024. En concret, ho ha fet un 29% respecte l’any anterior. En total s’han acabat 1.198 habitatges a totes les comarques gironines, això són 492 menys que el 2023. Unes xifres, però, que no preocupen el Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Girona (CATGI), ja que la contractació de cara a l’any 2025 ha crescut més d’un 25%. Des del col·legi assenyalen que el motiu de la davallada pot ser, simplement, que la constructora ha allargat el termini de finalització o que hi ha hagut algun retard administratiu. D’altra banda, el que no acaba d’arrencar és la rehabilitació. Per això, el president del CATGI, Antoni Bramon, reclama un consens entre l’empresa privada i les administracions per impulsar-la.

Sensació "agredolça" del Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Girona (CATGI) en relació al nombre d'habitatges acabats a les comarques gironines. La realitat és que els números no són bons comparats amb els del 2023 perquè s'han finalitzat 492 habitatges menys que l'anterior. "Pot semblar que no haguem fet els deures, però no estem preocupats", assenyala el president del CATGI, Antoni Bramon, segons recull l'ACN. El motiu és que la contractació per aquest 2025 ha incrementat de manera significativa i això fa pensar que al 2025 es revertirà la caiguda. Bramon, a més, vincula la caiguda del nombre de pisos i cases acabats a causes "concretes i puntuals" com pot ser que la constructora hagi tardat més en finalitzar les obres o que hi hagi hagut algun tràmit administratiu que s’hagi encallat i hagi retardat la construcció. 

 On més s'ha notat la baixada ha estat al Gironès. Dels 427 habitatges acabats el 2023 s'ha passat a menys de la meitat, només 187, que suposa una caiguda del 57%. De la resta de comarques només milloren xifres la Garrotxa, on ha crescut un 10% i el Ripollès on s'ha disparat la construcció a més del doble que el 2023, si bé en nombres absolut és on menys se n'han fet. A l'Alt Empordà s'ha passat de 184 a 177 (-4%), al Baix Empordà de 305 a 277 (-9%), al Pla de l'Estany de 85 a 66 (-22%) i a la Selva de 147 a 120 (-18%). Unes xifres, però, que no preocupen als aparelladors gironins que donen per fet que el 2025 repuntarà el nombre de pisos i cases acabats, gràcies a l’augment del 25% de contractació. En concret, s'ha passat de 1.882 a 2.362. 

Explica l'ACN que on no s'ha mostrat tan optimista Bramon ha estat en relació a la rehabilitació. Malgrat que les previsions de cara a l'any vinent pugen, la realitat és que no ho fan al ritme de l'obra nova. En concret, la contractació per rehabilitar habitatges només ha crescut un 3%, de 1.380 a 1.422, una dada insuficient pel col·legi que demana que un "pacte" entre els actors. En aquest sentit, posa d'exemple el País Basc on "hi ha una cultura instaurada des de fa temps" per apostar per la rehabilitació. "Si juguem tots plegats crec que aconseguirem més coses, sense un ritme esverat perquè ja tenim exemples negatius com el 2005 quan vam construir a lo tonto. No puc estar-me de dir-ho", ha assenyalat el president a la roda de premsa que ha fet al col·legi. Un dels problemes que veu Bramon és la "poca garantia" que tenen tant els particulars com les empreses a l’hora de fer rehabilitació i rebre les ajudes que es donen, especialment amb fons Next Generation. Això ha fet que el parc d’habitatge gironí estigui "molt envellit" en relació a, per exemple, el País Basc o França. "Estem veient que passen coses, com caure sostres i això és perquè no hi ha manteniment. Mantenim més un cotxe que un edifici, això no pot ser. Hem de tenir uns edificis sans i no veus unes ganes ni projecció que vagin ràpides aquestes rehabilitacions de nuclis antics", lamenta. Es mantenen els preus Una bona notícia és que el preu dels materials s’ha mantingut els darrers mesos i fins i tot, alguns com l’acer o el ciment han reduït preus. La mà d’obra també segueix estable, fet que afavoreix possibles inversions de cara al futur. "Si tens estabilitat sempre és millor, perquè el que no pot ser és que facis un pressupost i després s’acabi disparant el preu de l’obra", assenyala Bramon.