Economia

política

El govern invertirà 18.500 en cinc anys per rellançar l’economia

És la mobilització de recursos públics més gran des del 2010

El govern inver­tirà en els pro­pers cinc anys 18.500 mili­ons d’euros perquè Cata­lu­nya lideri el crei­xe­ment econòmic de l’Estat i acon­se­guir que aquesta millora no deixi ningú enrere. Així ho ha anun­ciat avui el pre­si­dent Sal­va­dor Illa, que ha des­ta­cat que es tracta de la “la mobi­lit­zació de recur­sos públics de la Gene­ra­li­tat més ambi­ci­osa des del 2010”, l’equi­va­lent al 5,8% del PIB. El pla consta de 200 mesu­res i inclou 13.700 mili­ons d’euros d’inversió directa del govern i 4.800 mili­ons a través de crèdits que ani­ran des­ti­nats a cinc àmbits con­si­de­rats estratègics: infra­es­truc­tu­res, moder­nit­zació pro­duc­tiva, conei­xe­ment i inno­vació, bon govern i igual­tat d’opor­tu­ni­tats.

En una con­ferència titu­lada Cata­lu­nya lidera. Un model econòmic de pros­pe­ri­tat com­par­tida que ha pro­nun­ciat davant de repre­sen­tants del tei­xit empre­sa­rial, acadèmic i social, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat s’ha fixat com a objec­tiu “lide­rar l’eco­no­mia espa­nyola i ser regió pun­tera d’Europa” d’aquí a 10 anys “i si pot ser en 5”. Illa ha des­ta­cat que a més de la gran mobi­lit­zació de recur­sos, el que dis­tin­girà el seu pro­grama econòmic és que es posarà al ser­vei de tot­hom. “La res­posta a la crisi del 2008 van ser sacri­fi­cis soci­al­ment inne­ces­sa­ris i política­ment peri­llo­sos, ja que van posar en risc l’Estat del Benes­tar”, ha adver­tit, pro­me­tent ara que els ciu­ta­dans seran, en canvi, els pri­mers que nota­ran la millora econòmica. Ha posat com a exem­ple que tot i que tenim el nivell d’atur més baix dels dar­rers anys, la taxa de desi­gual­tat supera el 20% i que el 75% de joves no es poden eman­ci­par perquè no poden acce­dir a l’habi­tatge. Per rever­tir-ho i acon­se­guir aquesta pros­pe­ri­tat com­par­tida que tant ha promès, el pla pre­sen­tat avui ha de per­me­tre “apun­ta­lar els cinc pilars de l’Estat del Benes­tar: habi­tatge, edu­cació, sani­tat, pen­si­ons i ser­veis soci­als”.

El govern plan­teja defi­nir com a pri­o­ri­ta­ris sec­tors de l’eco­no­mia cata­lana com l’agro­a­li­men­tari, l’auto­moció, el sec­tor digi­tal, les ener­gies reno­va­bles, la química, el turisme, la salut i la bio­me­di­cina. Aques­tes bran­ques tin­dran un accés pre­fe­rent a les línies d’aju­des i també els fons dedi­cats a la recerca i a la inno­vació. La Gene­ra­li­tat cal­cula que el seu pro­grama per­metrà crear 78.000 llocs de tre­ball en els pro­pers cinc anys i que els seus efec­tes acu­mu­lats sobre el PIB seran del 5,7% a sis anys vista i podrien arri­bar al 9,5% en deu anys.

Segons consta al pla, enviat després de la con­ferència als mit­jans de comu­ni­cació, la Gene­ra­li­tat crearà un nou ope­ra­dor públic per exe­cu­tar les inver­si­ons pre­vis­tes. En la seva inter­venció, Illa havia refle­xi­o­nat que és cons­ci­ent que hi ha qui creu que hi ha massa ins­ti­tu­ci­ons públi­ques, però ha asse­gu­rar que la creença és per a ell “errònia” perquè sense ins­ti­tu­ci­ons efi­ci­ents no hi ha pros­pe­ri­tat econòmica. Això sí, ha fet èmfasi en què han de ser efi­ci­ents i, un cop més, estar “al ser­vei de tots”. De fet, “avançar en la millora ins­ti­tu­ci­o­nal i en l’eficiència del fun­ci­o­na­ment de les seves admi­nis­tra­ci­ons públi­ques” i també com­plir amb el com­promís de sim­pli­fi­cació i rapi­desa admi­nis­tra­tiva és un dels àmbits estratègics mar­cats pel pla. També fixa com a pri­o­ri­tat l’auto­no­mia hídrica, és a dir la capa­ci­tat per garan­tir la dis­po­ni­bi­li­tat d’aigua inde­pen­dent­ment de si plou o no. Per acon­se­guir-ho, entre les 200 mesu­res del pro­grama hi ha una inversió, en cinc anys, de més de 2.000 mili­ons per tal que el 70% de la demanda es pugui satis­fer amb nous recur­sos hídrics. En matèria d’habi­tatge, els 50.000 habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial pro­me­sos pel 2030 son la mesura estre­lla però també es parla del des­ple­ga­ment de l’estratègia inte­gral per abor­dar el sen­se­lla­risme o l’ampli­ació del parc públic de llo­guer amb 5.000 habi­tat­ges en els pro­pers qua­tre anys.

Després de pro­me­tre solu­ci­o­nar els “colls d’ampo­lla” que esca­nyen des de fa anys l’eco­no­mia cata­lana, Illa també ha avançat grans can­vis en infra­es­truc­tu­res. Entre les mesu­res des­taca –sense entrar en polèmiques i con­cre­tar com– la trans­for­mació de l’aero­port del Prat “perquè gua­nyi capa­ci­tat amb noves con­ne­xi­ons inter­con­ti­nen­tals de llarg radi garan­tint la pro­tecció de les àrees natu­rals de l’entorn”, així com “deter­mi­nar les carac­terísti­ques del futur sis­tema aero­por­tu­ari català, que incor­po­rarà els rols que també han de tenir els aero­ports de Girona, Reus i Saba­dell i Lleida-Alguaire”. Pel que fa al tan recla­mat cor­re­dor medi­ter­rani, asse­gura que el govern serà capaç d’aca­bar-lo i “millo­rar, així, el trans­port de mer­ca­de­ries i pas­sat­gers, amb un focus espe­cial en la con­nexió indus­trial i logística”. També s’impul­sarà el cor­re­dor Tar­ra­gona-Lleida-Sara­gossa, “reforçant l’estratègia cata­lana del cor­re­dor medi­ter­rani a tot el país”, i es crearà una gran ter­mi­nal fer­roviària i logística a Lleida. Acci­ons per atreure noves inver­si­ons, des­car­bo­nit­zar l’eco­no­mia, enfor­tir la For­mació Pro­fes­si­o­nal i contínua, garan­tir l’equi­tat en l’accés i millo­rar la qua­li­tat de l’ense­nya­ment i la recerca en el sis­tema uni­ver­si­tari i poten­ciar les polítiques públi­ques per vet­llar per la igual­tat d’opor­tu­ni­tats a la feina i a la soci­e­tat son altres punts pri­o­ri­ta­ris mar­cats pel pla Cata­lu­nya Lidera que serà apro­vat dimarts pel con­sell exe­cu­tiu.

La Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona ha cele­brat avui l’aposta per rellançar l’eco­no­mia cata­lana però ha dema­nat al govern “més con­creció” sobre el pla d’acció i el “com­promís” d’exe­cu­tar-lo en la seva tota­li­tat. L’orga­nisme con­si­dera “fona­men­tal” que aquests recur­sos vagin “a la trans­for­mació del model pro­duc­tiu, esti­mu­lant la inversió en tec­no­lo­gia i inno­vació”. La cor­po­ració con­fia que tot ple­gat es faci “en col·labo­ració amb la soci­e­tat civil, el ter­cer sec­tor i el sec­tor pri­vat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia