economia
De vuit-mil a 20 ovelles en trenta anys, crisi del sector oví a Castellar de n’Hug
Molts ramaders han plegat i els qui han continuat han substituït l’ovella per la vaca, de millor maneig i més rendible
L’ovella, un dels símbols i coprotagonista del concurs de gossos d’atura, i una forma de guanyar-se la vida de vida per a molts veïns de Castellar de n’Hug, corre el perill de desaparèixer. En 30 anys s’ha passat de haver-hi vuit exemplars al municipi, a només 20.
El Joan i el Pere Miquel Planella tenen l’únic ramat d’ovelles que queda a Castellar de n’Hug. Fa 5 anys, van passar de tenir-ne 800 a 20 i només van decidir mantenir el ramat per una qüestió sentimental, perquè el va començar el seu besavi i és l’herència de quatre generacions. El seu cas és l’exemple del que ha passat amb la resta de ramaders del poble. “A Castellar de n’Hug hi havia un ramat a cada casa, fa 30 anys hi teníem més de 8.000 ovelles”, explica Joan Planella. Ara, molts ramaders han plegat i els qui han continuat han decidit substituir les ovelles per vaques, de més fàcil maneig i més rendible. Però això té conseqüències: es perden pastures i desapareix el paisatge mosaic, clau en la lluita contra els incendis forestals.
Vaques en comptes d’ovelles
Si hi ha un símbol que identifica Castellar de n’Hug és el seu concurs de gossos d’atura, que se celebra al poble des de fa més de 60 anys. Però ara aquest símbol corre el risc de convertir-se en l’últim reducte d’un passat en què Castellar de n’Hug havia arribat a tenir més de 8.000 ovelles. Precisament un dels impulsors del concurs, Josep Armengou, és un rels ramaders que ha decidit fer el canvi i substituir el ramat d’ovelles per un de vaques. Havia arribat a tenir-ne 2.300, però va decidir vendre’l perquè era “insostenible”. “Tenia 3 persones fixes treballant i no ens sortien els números de cap manera, ara amb 100 vaques m’ho faig jo sol i és molt més viable. Amb l’ovella no hi ha horaris de 8 hores, és molt sacrificat”, subratlla.
I aquesta és una tendència que es repeteix a tota la comarca. Cada cop hi ha menys ramaders que es dediquen al sector oví i els qui continuen ho han de fer amb ramats més grans perquè sigui rendible. Armengou veu amb pessimisme el futur del sector: “Arreu de Catalunya no crec que l’ovella acabi desapareixent del tot, però segurament no quedarà més del 20 o 30% del que hi ha ara”. Hi està d’acord Joan Planella: “Per cada ramader que es perd, costa molt que se’n posi un de nou”.
El Joan Planella i el seu germà, Pere Miquel, es dediquen a fer genètica de la raça de vaca Aubrac. Jovers ramaders, quan va ser l’hora de continuar amb l’explotació de casa, van decidir vendre el ramat d’ovelles i dedicar-se a la vaca i al cavall. “Ho vam fer per temes econòmics, perquè el preu del xai no permet fer les inversions que caldrien perquè el ramat sigui sostenible”, subratlla Joan Planella .
De les més de 800 ovelles que tenien, se’n van quedar 20 per una qüestió sentimental, però reconeix que és “simbòlic”. “Les tenim per netejar el jardí de casa”, apunta.
Conseqüències en el paisatge
Situat a gairebé 2.000 metres d’altitud, el pla d’Anyella, entre Castellar de n’Hug, Toses i La Molina, és una de les zones de pastura més grans del país. Cada any s’hi concentren milers d’ovelles, i moltes eren de Castellar de n’Hug. Ara, la desaparició de ramats està contribuint a fer desaparèixer les pastures i el paisatge mosaic agroforestal, que és clau en la lluita contra els incendisx.
Per Armengou, tot plegat forma part d’un passat que ja no vindrà. “Abans miressis on miressis, veies ovelles però ara ja no. I això em fa plorar. Encara que ja no tingui ramat, les ovelles sempre estaran dins meu”, conclou.