economia
El BCE abaixa els tipus fins al 2,5% i deixa en l’aire futures rebaixes
Aquesta rebaixa, d’un quart de punt, es la sisena des del juny passat i es produeix enmig de la guerra comercial llançada pels Estats Units
El regulador europeu empitjora les previsions d’inflació i creixement
El Banc Central Europeu (BCE) ha complert amb les expectatives dels mercats i ha tornat a retallar els tipus d’interès un quart de punt (0,25%), situant taxa de referència en el 2,5%, el seu nivell més baix des del febrer de 2023. A banda de la reducció del tipus d’interès de referència –des del setembre del 2024 s’utilitza el que s’aplica a les entitats que dipositen diners al banc central– també s’han retallat en un quart de punt els altres dos tipus. En aquest sentit, el tipus d’interès bàsic baixa fins al 2,65%, mentre que el tipus per als préstecs immediats passa al 2,9%, amb efectes a partir del pròxim 12 de març.
La rebaixa anunciada aquest dijous és la sisena de set reunions i la cinquena consecutiva en els últims nou mesos.
L’anunci d’aquest dijous confirma el que algunes veus del Consell de Govern de l’organisme europeu ja havien anticipat, entre elles el governador del Banc Central de Grècia, Yannis Stournaras, que en una entrevista recent havia apuntat que s’anirien produint rebaixes “d’un quart de punt” per acabar situant el preu del diner “més a prop del 2%” a finals del 2025. Però a diferència de les anteriors rebaixes aquesta vegada la decisió no s’ha pres per unanimitat dels membres del consell de govern. Així ho ha reconegut la presidenta del regulador, la francesa Christine Lagarde, que “ningú s’ha oposat”, però hi ha hagut “una abstenció”, la de l’austríac Robert Holzmann.
Una abstenció que indica que des del Banc Central es comença a pensar s’hi toca posar el fre. La rebaixa d’aquest dijous podria ser, doncs, l’última en una temporada. De fet, en la nota publica aquest dijous pel BCE es deixa en l’aire futures rebaixes del tipus. I és que es tem que la sotragada que ha suposat el retorn de Donald Trump a la presidència dels EUA pot obligar la UE a canviar el rumb i començar a gastar més per invertir en defensa.
A banda de l’anunci dels nous tipus, el banc central europeu ha actualitzat les seves previsions econòmiques per a la zona euro, més pessimistes respecte a les anteriors estimacions publicades el desembre passat. En el comunicat publicat aquest dijous, l’entitat presidida per Christine Lagarde apunta que l’economia “continua afrontant grans desafiaments” i situa el creixement del PIB a l’eurozona en el 0,9% el 2025, dues dècimes menys respecte a les previsions anteriors.
De la mateixa manera, retalla en dues dècimes la millora per al 2026, fins a l’1,2%, mentre que manté en l’1,3% el creixement per al 2027. “Les correccions a la baixa per al 2025 i el 2026 reflecteixen un descens de les exportacions i la persistent feblesa de la inversió, atribuïble en part a l’elevada incertesa sobre les polítiques comercials i la incertesa sobre les polítiques econòmiques en general”, sostenen els experts de l’entitat.
Malgrat tot, el BCE també apunta que el procés de desinflació “continua avançant en consonància amb el que esperaven els experts” de l’organisme. En l’actualització d’aquest dijous, però, el banc central vaticina que la taxa d’inflació per al 2025 se situarà en el 2,3%, dues dècimes més en comparació amb les dades presentades al desembre. L’organisme atribueix aquesta revisió a l’alça a “un més gran dinamisme dels preus de l’energia”.
Tot i això, manté sense canvis la previsió per al 2026, fins a l’1,9%, i redueix en una dècima l’estimació per al 2027, abaixant la taxa fins al 2%.
La inflació subjacent –la que no té en compte els preus de l’energia i els aliments–, en canvi, es preveu menys volàtil i en unes xifres més a prop de l’objectiu del 2%. D’aquesta manera, la taxa subjacent baixarà fins al 2,2% aquest 2025, una dècima menys que les previsions del desembre. Pel que fa al 2026, aquesta es mantindrà en el 2%, i per al 2027 continuarà estable en l’1,9%.
Sobre aquestes dades, el BCE afirma que “la majoria d’indicadors de la inflació subjacent suggereixen que la inflació s’estabilitzarà de forma sostinguda al voltant de l’objectiu del 2% a mitjà termini”.