Opinió

Els impostos turístics són la solució al finançament dels municipis?

Els impostos turístics semblen atractius políticament, ja que poden representar una font clau de finançament i a més els acaben pagant els turistes
i no pas les empreses i els residents locals

Recurrentment prenen rellevància al nostre país els debats sobre la necessitat d'establir impostos que gravin les estades dels turistes en establiments turístics. Aquests impostos solen justificar-se pel dèficit de finançament dels municipis turístics. Concretament, els municipis turístics tenen una població de fet (la que reclama serveis) que és molt més gran que la de dret (la que paga impostos i computa per a les transferències procedents de nivells superiors de govern). A això s'hi afegeix que els municipis no tenen a l'abast mecanismes de finançament que permetin traslladar més activitat econòmica a més recursos.

La situació financera actual dels municipis turístics posa en perill la qualitat de l'oferta turística, ja que, com han mostrat diferents estudis, l'oferta de béns i serveis públics locals (que inclou, entre d'altres coses, la seguretat ciutadana, la neteja i la cura del medi ambient i de l'entorn, la preservació del patrimoni cultural i la promoció) té, juntament amb l'oferta de les empreses privades, un paper molt important en la configuració del producte turístic final. És ben sabut que un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles.

En aquest estat de coses, els impostos turístics semblen atractius políticament, ja que poden representar una font important de finançament i, a més —els seus proponents diuen— els acaben pagant els turistes i no pas les empreses i els residents locals. Malgrat que aquest raonament és atractiu, és dubtós que els impostos turístics siguin l'eina més adequada per assolir les finalitats que es pretenen.

Els turistes tenen diferents alternatives per passar les vacances. Si, a causa de l'impost, els preus d'una destinació augmenten, és molt possible que acabin preferint una destinació alternativa o no hi hagi aquest impost. En aquest cas, per tal de no perdre quota de mercat, les empreses turístics haurien d'acabar abaixant els preus i serien elles les que acabarien pagant l'impost. A més, la introducció d'un impost sobre les pernoctacions només en determinats establiments (hotels i càmpings, per exemple) però no en d'altres (segones residències o apartaments de lloguer, per exemple) comportaria un tracte discriminatori tant sobre els establiments afectats per l'impost com (eventualment) sobre els turistes que hi pernocten.

Més important, els problemes endèmics de finançament municipal difícilment poden solucionar-se únicament amb l'establiment d'impostos turístics. Una solució duradora passa per encarar seriosament tant la reforma d'un sistema de finançament local que no permet acomodar les necessitats de diferents tipus de municipis, com per prioritzar aquelles despeses municipals que incideixen més en el creixement econòmic futur dels municipis. Malauradament per a la solució del problema, aquestes darreres opcions són les menys atractives políticament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Girona

Bon juliol per al turisme, tot i un inici una mica fluix

Girona
La Vall d’en Bas

Festes majors per promocionar el producte local

La Vall d’en Bas
Desirée Gómez Cardosa,
analista de Tendències Educatives i Innovació de la UOC

“Caldrà oferir una renda bàsica per als exclosos de la IA”

Barcelona
SALUT

La sanitat va crear 7.000 llocs de treball a l’àrea metropolitana

Barcelona

Mutua de Propietarios obre parèntesi per pair compres

Barcelona

Vitaance compromet empresa i empleat amb l’esport i la salut

Barcelona
economia

La pensió mitjana dels catalans creix un 5,06% al juliol i se situa en 1.306 euros

barcelona
economia

Catalunya es manté el 2022 com el tercer territori que més recapta però el desè en recursos rebuts

barcelona
economia

Lleuger descens de l’atur, que se situa en el 9,41%

barcelona