Continuar creixent és possible, tot i la crisi

Ja fa molts mesos que comentem que tots els problemes de les pimes són deguts a la crisi econòmica. L'empresari comenta que no creix, que té dificultats de tresoreria, impagats, costos elevats, excés de personal, reducció de les vendes... però hem de continuar així? No, no i no. Els experts econòmics estableixen que l'inici de la crisi esdevé a principis del 2008, però hi ha indicis de molts empresaris que ja tenien dificultats durant el 2007 i 2006.

Doncs bé, podem definir crisi econòmica mundial la que es va iniciar als Estats Units i un dels principals motius va ser la crisi creditícia, hipotecària i de confiança en els mercats financers. Però ja sabem que ha estat la facilitat del crèdit des de les entitats bancàries i que ha fet que els empresaris hagin tingut un excés de crèdit, de consum i d'inversions probablement poc analitzades.

No vull parlar més de crisi, ara hem d'aplicar el que molts autors diuen: “Aquesta crisi és una oportunitat per créixer i per tenir noves idees”.

Ja no tenim excusa; els que deien que els culpables eren les entitats d'estalvi, ja han estat obligades a agrupar-se o fusionar-se i comencen, de mica en mica, a facilitar el crèdit.

Els que comentaven que era culpa dels polítics, ja s'ha produït un canvi de govern autonòmic, i probablement així també serà a les municipals i a les generals, segons diuen les enquestes. Els que comentaven que era degut a la bombolla immobiliària, doncs bé, aquesta ja s'ha desinflat, i així culpables i més culpables però que en realitat són excuses i les excuses són únicament les limitacions a les nostres possibilitats.

Però qui té la vareta màgica per canviar?... Ell, tu o jo? Molt senzill, a ell no el conec i a tu no et puc canviar, per tant, la solució és el jo. La vareta màgica la tinc jo i no he de tenir cap mena de por del canvi.

L'empresari sols ha de ser empresari, ha d'actuar com a tal i ha d'ésser aquella persona que de forma individual o col·lectiva es fixa els objectius i pren les decisions estratègiques per aconseguir les fites i el control de l'empresa, així com assumir la responsabilitat tant comercial com legal.

Per tant, no busquem excuses i mirem la part positiva: tenim un tipus d'interès que és el més baix de les últimes dècades i, per tant, quotes de préstecs i finançament menys cars, tenim menys competidors, els preus dels productes són més baixos, i els treballadors més conscienciats de les dificultats.

Així, doncs, quina és la poció màgica que necessitem? Jo diria optimisme primer de tot i, després, treball. Fins abans d'aquesta recessió ha estat molt fàcil dirigir equips i regalar optimisme.

Els negocis durant la dècada 1995 – 2005 han estat realment fàcils, sense necessitat de ser diferents, sense necessitat de grans esforços, sense necessitat de coneixements. Ara necessitem optimisme, coneixements, relacions i treball.

La fórmula màgica podria ser: R1 (recursos) × R2 (relacions) = R3 (resultats).

Busquem els resultats, que són la R3, i per aconseguir-los tenim el que molts tenen, que és la R1 (recursos), però ens falta el fet diferenciador, que és la R2 (que són les relacions). Per tant, un ingredient principal d'aquesta poció màgica són les relacions personals, que seran la base per ser diferents i innovadors.

En el moment actual, tot empresari ha de ser diferent, proactiu, positiu i optimista, no tenir por del canvi i liderar aquest projecte. Aquest canvi ha d'estar fonamentat en una política rigorosa de control de les despeses i de tenir un producte diferenciador, així com fomentar els departaments comercials i buscar sinergies mitjançant fusions o agrupacions amb altres empreses.

Hem de ser conscients que en el món dels negocis 1+1 no fan 2 i, per tant, hauríem de buscar aquelles aliances i aquells acords per poder aconseguir una millora al compte d'explotació.