Les lliçons de Fukushima

Lle­geixo amb estu­por el fet que men­tre el món segueix amb l'ai al cor la situ­ació que està vivint la població del Japó a causa del tsu­nami, pri­mer, i les poste­ri­ors explo­si­ons a la cen­tral nuclear de Fukus­hima hi hagi una orga­nit­zació empre­sa­rial de les nos­tres comar­ques que es des­pengi (ara!) amb una sol·lici­tud de per­llon­gar la vida ope­ra­tiva del parc nuclear espa­nyol i addu­eixi motius econòmics com una teòrica pujada del rebut de l'elec­tri­ci­tat per convèncer de les bon­dats d'aquesta ener­gia. Em des­con­cer­ten aques­tes pres­ses –que, per cert, rat­llen en la manca de sen­si­bi­li­tat– a defen­sar una ener­gia que les càmeres de tele­visió de tot el pla­neta estan demos­trant molt peri­llosa i de difícil solució en cas d'algun inci­dent, fins i tot en un país carac­te­rit­zat per la tec­no­lo­gia punta.

Són ine­vi­ta­bles les com­pa­ra­ci­ons amb el que passa al nos­tre entorn més imme­diat, el més nucle­a­rit­zat de tot l'Estat i que és can­di­dat ferm per aco­llir un cemen­tiri nuclear que crea pro­fund rebuig de manera majo­ritària.

I ara que el debat està can­dent, expo­sar aquests argu­ments no té res d'opor­tu­nista. M'agra­da­ria saber on que­den els que fa tot just uns mesos ens tit­lla­ven als anti­nu­cle­ars d'alar­mis­tes. Els con­vi­dem a refle­xi­o­nar sobre les imat­ges de Fukus­hima i sobre la impotència amb què ho està vivint el món, i la comu­ni­tat científica en par­ti­cu­lar. És cert que al nos­tre país la pos­si­bi­li­tat d'un tsu­nami és més que alta­ment impro­ba­ble. Exis­tei­xen, però, altres poten­ci­als ris­cos que hem de tenir en compte i que no podem menys­prear de cap de les mane­res: pos­si­bles inun­da­ci­ons, errors humans en cadena, sabo­tat­ges, acci­dent aeri, etc. Con­vin­dran amb mi que el que ens hi juguem és molt per menys­te­nir aques­tes pos­si­bi­li­tats que afec­ta­rien d'una manera o altra una població d'unes 500.000 per­so­nes pel cap baix i que, a banda de l'afec­tació a la salut de les per­so­nes i el medi ambi­ent, exte­ri­o­rit­za­ci­ons d'un valor incal­cu­la­ble encara que els posem preu, tin­dria també con­seqüències molt impor­tants en l'eco­no­mia de la nos­tra zona. Resulta espe­ci­al­ment gràfic ima­gi­nar-nos un mapa de la demar­cació i traçar un cer­cle de 20 quilòmetres a la rodona de les cen­trals per ima­gi­nar-nos (ni que sigui per un segon) què ens hau­ria supo­sat una hipotètica eva­cu­ació com la que ha patit el país nipó.

Mal­grat les veus que han sal­tat a la pales­tra pública defen­sant allò inde­fen­sa­ble, és temps de pen­sar amb el cap fred. Si ara a l'estadística econòmica comar­cal la situ­ació de la Ribera d'Ebre és para­digmàtica –encapçala el rànquing de pro­ducte inte­rior brut per càpita, però és a la cua en renda per càpita–, podem pen­sar que després de Fukus­hima el tema nuclear tindrà millor premsa? I això sig­ni­fica que si el MTC s'ins­tal·la efec­ti­va­ment a Ascó ens abo­ca­ria a nous cicles de mono­cul­tiu nuclear que farien impos­si­ble la diver­si­fi­cació econòmica i la pro­ducció de riquesa.

És veri­tat que no podem caure en el tre­men­disme i que hem d'apren­dre de les lliçons que el drama de Fukus­hima aporta. Avui, hem de tre­ba­llar per fer rea­li­tat un pla pont que per­meti garan­tir el tan­ca­ment de les nucle­ars. I és clar que aquest pla pont s'ha de tre­ba­llar en clau de futur: avui la pro­ducció d'ener­gia d'ori­gen nuclear és el 24 % i és impos­si­ble per a demà pres­cin­dir-ne total­ment sense con­seqüències econòmiques i de sub­mi­nis­tra­ment. El que sí podem posar en marxa és un esforç inver­sor impor­tant per subs­ti­tuir els kWh produïts a les nucle­ars per altres pro­vi­nents d'ener­gies alter­na­ti­ves.

Cal pen­sar en ener­gies reno­va­bles que puguem tenir en deu anys i començar a tre­ba­llar-hi. És per això que el nos­tre pre­si­dent, Joan Her­rera, ha enviat una carta a la resta de líders de grups par­la­men­ta­ris tras­lla­dant-los la neces­si­tat de cele­brar un “debat específic” al Par­la­ment per dis­cu­tir en seu par­la­mentària “el pre­sent i el futur” de Cata­lu­nya i l'ús de l'ener­gia nuclear com a font d'ener­gia. Ara més què mai els ciu­ta­dans i les ciu­ta­da­nes de la demar­cació de Tar­ra­gona hem d'exi­gir-ho i seguir tre­ba­llant perquè la nos­tra terra es des­lliuri de la hipo­teca nuclear.