Un any amb poca mel
La forta calor i l'abellerol han provocat un descens de prop del 50% de la producció de mel a les comarques gironines
Els productors professionals han de traslladar els ruscos al Pirineu per trobar un clima més favorable
No va ploure
quan ho havia de fer i hi ha hagut poca abella
La forta calor d'aquests dies, l'abellerol –un ocell protegit– i l'arribada a les comarques gironines de la vespa velutina o vespa asiàtica estan provocant una gran mortalitat de les abelles tradicionals i, en conseqüència, el descens de la producció de mel, el qual, tot i que fins d'aquí a uns dies no se sabrà la dada exacta, es preveu que sigui d'entre un 40% i un 50% –en alguns casos podria ser molt superior.
A les comarques gironines hi ha associats 140 apicultors professionals amb unes 15.000 caixes d'abelles. La producció a la demarcació gironina en un any normal sol ser d'uns 300.000 quilos de mel (uns 20 quilos per eixam). Però aquest any han sorgit molts imprevistos que, tot i els esforços dels apicultors, impediran mantenir la producció. Un d'ells és la calor i la falta de pluja a la primavera i a la tardor. “Ja va ploure, però no quan ho havia de fer i per tant hi ha hagut poca regeneració d'abella.” “La primavera és un dels moments més importants i el que passi en aquesta època acabarà condicionant la producció”, va explicar l'apicultor gironí Miquel Hernández, que té ruscos a Canet d'Adri, Lloret de Mar i Olot i Tordera.
Per evitar una davallada important, els productors més grans –els sis o set productors que tenen més abelles– van decidir traslladar els eixams “al Pirineu”. Aquesta és una pràctica permesa. De fet, els apicultors professionals disposen de permisos –l'anomenen cartilla ramadera– per moure els eixams per tot l'Estat espanyol o també a França, segons assegura el president dels Apicultors Gironins Associats, Àngel Noguer. Però no tothom ho ha pogut fet. El mateix Miquel Hernández assegura que la sequera i la calor li provocaran un descens de producció de fins al 90%.
L'abellerol (Merops apiaster) és un altre dels “problemes” per als productors de mel. És una espècie protegida i “causa pèrdues a l'apicultura pel seu efecte depredador i dissuasiu”. Arriba a Catalunya a la primavera i marxa a mitjan setembre cap a l'Àfrica. S'alimenta principalment d'insectes amb fibló (abelles, vespes i borinots), tot i que no rebutja altres insectes voladors.
A Catalunya, hi ha diversos graus d'incidències d'abellerols. A Tarragona, per exemple, l'afectació d'aquest ocell és important, segons va explicar Joan M. Llorens, apicultor d'Alcover (Tarragona). Segons el grau d'incidència de l'abellerol, els apicultors reben ajuts de l'administració. “Com més alta sigui la població d'abellerols, més cobres”, va comentar Llorens.
L'abellerol segueix els arnals “i amb el xeric que fan” les abelles no surten. “Si no surten paren la producció i en tot l'estiu no fan res”, va dir Noguer, que va precisar que si per alguna raó les abelles abandonen el rusc “els abellerols les maten”.
L'Estat espanyol, sempre segons el president de l'associació gironina, és deficitari de mel. “Produïm només el 40% del que es consumeix a l'Estat”, va assegurar Noguer. El 60% restant s'importa i va a parar majoritàriament a la indústria.
La mel gironina i també la catalana és molt apreciada i “molt reconeguda” arreu. “Tenim estrangers que vénen cada any a Catalunya a comprar-ne”, va dir. La que es produeix més a les comarques gironines és la de mil flors, però també es fa mel de bruc, castanyer, romaní, acàcia, mel de muntanya i també de gira-sol. I en petites produccions també es produeix mel d'arboç, “la mel més buscada que hi ha”. És, segons Noguer, una mel amarga “que diuen que és molt bona per a la diabetis”. Aquesta mel no es queda a Catalunya, sinó que s'exporta principalment a Itàlia i Alemanya. La resta de mel es ven a Catalunya.
Aquesta varietat de mel és possible gràcies al fet que l'apicultor “es transhuma” i cada any canvia les caixes segons el tipus de mel que vol produir o, com aquest any, per evitar la sequera.
LA XIFRA
La vespa asiàtica ja ha arribat a l'Alt Empordà
Imma Bosch / ACNLa vespa velutina, més coneguda com a vespa asiàtica o vespa assassina, ja que mata les abelles tradicionals, ja ha arribat a l'Empordà. Aquesta vespa és un insecte carnívor provinent de la Xina. Va entrar a França “fa uns sis anys dins de contenidors que provenien del Japó”. L'any passat ja se'n van localitzar els primers exemplars a Garriguelles i aquest any ja se n'han trobat a Portbou. Els productors estan “preocupats” perquè és possible que l'insecte ara ja s'hagi escampat per la comarca de l'Alt Empordà. El sector ha instal·lat trampes a la muntanya, però “des de fa un temps els apicultors no poden accedir als ruscos a causa de les prohibicions que hi ha de fer foc al bosc per la sequera (per poder manipular un rusc s'ha de fer fum cremant cartrons o fusta i fer fora les abelles)”.
La vespa asiàtica és tres cops més gran que l'abella tradicional comuna i, segons el president dels Apicultors Gironins Associats, Àngel Noguer, ja es considera una plaga perquè s'ha estès per França i el País Basc. Els experts asseguren que malgrat l'espectacularitat de l'insecte –amb el cos fosc i les potes grogues–, l'animal no és agressiu amb les persones, tot i que les seves picades són molt doloroses.
Aquesta espècie invasora ara està en el seu moment més àlgid. “Durant aquest mes d'agost i setembre es poden veure més exemplars i es pot analitzar la situació, l'abast d'aquesta problemàtica i controlar-ho”, va destacar Noguer.
D'ençà que va entrar a França, la seva expansió ha estat de 100 quilòmetres anuals de mitjana. Més de la meitat de França està afectada, com també el País Basc.
A les comarques gironines, la primera abella velutina es va trobar l'octubre del 2011 a Garriguelles (Alt Empordà). Uns mesos després, ja es van localitzar alguns d'aquests insectes a tres o quatre quilòmetres d'aquesta zona i, a principi d'aquest mes d'agost, alguns apicultors ja van localitzar nius de vespes asiàtiques en les caixes i ruscos d'abelles que havien mort a un radi de 30 quilòmetres de l'inici d'aquesta plaga.
De moment, els apicultors –amb l'ajuda del Departament de Medi Ambient– ja han col·locat trampes per intentar reduir el nombre d'exemplars, tot i que de moment els empresaris destaquen que no ha estat suficient per posar fi a aquesta plaga. “Haurem d'anar a aprendre dels francesos, perquè ells tenen molta experiència a buscar fórmules per mitigar la plaga”, van explicar els apicultors gironins, que asseguren que aquí s'han instal·lat trampes de feromones i també amb carn per poder-les atrapar.
D'altra banda, el sector també va patir les conseqüències del gran incendi de l'Alt Empordà del juliol passat. Segons el sector, es van cremar més d'un centenar de caixes de tres particulars.