Les virolles del Ral·li
Fa temps que a la llista d'inscrits no hi apareixen noms com Salvador Cañellas, Antoni Zanini o Salvador Servià i tampoc no despunta cap promesa amb possibilitats d'erigir-se en hereu d'aquests mestres de l'art de traçar revolts. No obstant això, els revirats trams per on discorre el Ral·li Catalunya continuen omplint-se de senyeres, d'estelades i d'aficionats catalans a la benzina cada vegada que els cotxes hi passen roncant a tot drap. De fet, els marges vessen de catalans i també d'estrangers, perquè el RACC (entitat organitzadora de la prova) xifra en 175.000 el nombre d'espectadors que han vibrat presencialment enguany amb el ral·li i en 45 milions el nombre de televidents que l'han seguit per televisió arreu del món.
Malgrat que està sòlidament instal·lat a Salou i a la Costa Daurada des de 2005 (abans el ral·li tenia com a base d'operacions Lloret i la Costa Brava), l'edició d'aquest any (celebrada entre el 9 i l'11 de novembre) va sortir formalment des de Barcelona a causa de les peticions de la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) perquè les grans ciutats s'impliquin en l'organització a fi i efecte de donar més ressò a la competició. L'experiment va sortir-li prou bé, a la direcció de cursa, ja que unes 10.000 persones van acudir al punt de sortida habilitat a la plaça de la Catedral i, a més, l'Ajuntament va aportar 100.000 euros al pressupost global de 2 milions d'euros.
El RACC està enllestint les dades exactes per analitzar el resultat de l'edició d'enguany, però avança que, de moment, calcula que l'impacte econòmic de la prova ha estat d'uns 30 milions d'euros.
CREIX EN CRISI.
Un estudi presentat pel RACC en l'edició de fa dos anys ja destacava que l'afluència de públic a la prova creixia any rere any fins i tot en època de crisi (els ral·lis són de les poques, si no l'única, competicions esportives d'elit que es poden presenciar de franc) i desgranava que, del total del públic, el 87% és de l'Estat espanyol (essent els catalans els seguidors majoritaris, amb un 63%, seguits per bascos, valencians, madrilenys i asturians) i un 13% arriba de l'estranger (principalment francesos i britànics, però, darrerament, puja la presència de públic nòrdic).
També hi ha, en canvi, qui tot i tenir l'espectacle a la porta de casa, no xala gaire amb els brams i les virolles dels cotxes. A la cooperativa de Cabacés, a la comarca del Priorat, el pas del ral·li ha coincidit amb la temporada d'aplegar olives per fer oli. Els talls de carreteres han impossibilitat el trànsit dels tractors i “dels 15.000 o 20.000 quilos d'olives que entren cada dia en aquesta època, no n'ha entrat cap”, diu Francesc Pino, soci i treballador de la cooperativa. El fet que la prova se celebri en cap de setmana encara afecta més els agricultors, perquè “és precisament el dissabte quan poden comptar amb l'ajuda dels fills o dels parents que vénen a donar un cop de mà”. De fet, diu Pino que “normalment la collita els dissabtes es duplica i entren fins a 30.000 quilos d'olives a la cooperativa”.
Més al sud, Gandesa era un dels epicentres del ral·li. A la Terra Alta ja fa setmanes que van acabar la verema (un ritual sagrat per a la comarca) i el pas dels cotxes no ha molestat tant. Joan Àngel Lliberia, del celler Edetària (recentment guardonat com a millor vi blanc del país per la Guia dels 100 millors vins de Catalunya), apunta que “no es pot estar sempre protestant per tot”. Entén que la presència massiva d'aficionats pot generar alguna molèstia, però creu que “és un esdeveniment que porta gent a un territori on normalment no hi ve ni Déu”.
De fet, aprofitant l'afluència també hi ha hagut qui ha habilitat els camps com a aparcament i cobrat una tarifa (d'entre 1 i 2,5 euros) per cotxe.