Un problema de banyes
Una resistència sorprenent i una gran capacitat d'adaptació. Són dues de les característiques que defineixen el cargol poma i que, precisament, el converteixen en un espècimen atractiu per a la gent a qui agrada de tenir bèsties més o menys exòtiques dins un aquari. No és complicat trobar exhaustives llistes de consells sobre com cuidar aquest mol·lusc originari de l'Amèrica del Sud perquè llueixi formós dins les parets de vidre d'una peixera, però més complicat ha demostrat ser la troballa de la fórmula que en possibiliti l'extermini. I això que al delta de l'Ebre es pagarien diners a dojo per aquesta fórmula.
La proliferació del cargol poma entre els arrossars del Delta suposa un persistent maldecap per als productors d'arròs de la zona i per als tècnics del Departament d'Agricultura, que ja fa un seguit de campanyes que barrinen la manera de liquidar el que s'ha convertit en una plaga. El cargol té colonitzades centenars d'hectàrees de terreny del marge esquerre de l'Ebre, però, per si amb això no n'hi havia prou, la gota que ha fet vessar el vas ha estat el descobriment, durant aquest últim trimestre de l'any, dels primers focus d'infecció al marge dret.
SABOTATGE.
Al Delta de moment les especulacions es multipliquen més que les certeses.
El municipi de l'Aldea és el punt de partida de qualsevol investigació sobre el cargol poma al Delta. El mateix poble que ara ha fet un any va aixecar-se commocionat per la fallida de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola (va deixar bloquejats 5,6 milions d'euros ingressats en comptes de 1.190 titulars) és la porta de la introducció de la plaga als arrossars ebrencs. Als camps propers a la zona de l'Ermita es van trobar els primers exemplars de cargol poma l'any 2009. Un jutjat de Tortosa investiga la responsabilitat que va tenir en el primer focus una empresa dedicada a la importació i exportació d'animals exòtics que operava a tocar dels arrossars i que va marxar de l'Aldea un any després de detectar-se'n els primers exemplars.
La investigació està oberta però, mentrestant, la lluita contra el cargol poma -no apte per al consum i absolutament nociu per als arrossars perquè s'alimenta de les tiges tendres de la planta d'arròs- ha suposat una inversió de més de dos milions d'euros. Tenint en compte que, fins ara, els diners anaven exclusivament a controlar la plaga al marge esquerre i que els resultats han estat més aviat modestos, es preveu un horitzó bastant pessimista per als productors d'arròs del Delta.
El problema és la capacitat de supervivència del cargol poma. S'enterra quan els camps estan secs d'aigua i reviscola quan es tornen a inundar. La saponina, un verí natural, s'ha demostrat eficaç contra el cargol però, com que aquest és un mol·lusc d'aigua dolça, una de les solucions que donen més bon resultat per liquidar-lo és l'assecament dels arrossars i la posterior inundació amb aigua salada. La Generalitat revela que l'assecat comporta una mortalitat d'entre un 65% (a Camarles) i un 96,6% (a l'Ampolla), i que a partir del tretzè dia en què un camp està inundat d'aigua salada la mortalitat és del cent per cent. Però la Unió Europea no ha aprovat enguany l'assecat dels camps (planteja problemes per a les migracions dels ocells) i Medi Ambient ja ha alertat que “per aconseguir el mateix efecte que l'eixut s'haurien de tractar mil hectàrees”.
