Empreses

Deu anys sembrant iniciatives sostenibles

Tarpuna, pionera dels horts urbans, es converteix en cooperativa per tirar endavant nous projectes amb finalitat social

La cooperativa vol estendre la xarxa d'horts socials a tots els municipis

Josep Maria Vallès va començar cultivant verdures al terrat de casa seva i, quan va descobrir l'interès de familiars i amics per fer el mateix, va decidir transformar la seva afició en negoci. D'aquesta manera es va convertir en el pioner dels horts urbans a Catalunya i va fundar la seva pròpia empresa, Tarpuna, amb uns amics. Deu anys després, les seves taules de cultiu plenes d'enciams, tomaqueres i pastanagues omplen de verd i apropen els veritables sabors de l'hort a alguns dels indrets amb més acumulació de ciment de Catalunya.

Aquest enginyer agrònom nascut a Badalona va adonar-se que només amb jardineres no n'hi havia prou perquè, tal com explica, “la gent de ciutat no en tenia ni idea de com fer un hort i calia explicar-ho”. Va començar a fer cursos i tallers i va escriure un llibre, L'hort urbà: Manual de cultiu ecològic als balcons i terrats, que, a més de les versions catalana i castellana, s'ha traduït al francès i a l'italià. Així, assegura, es va mantenir fidel a la filosofia del negoci “de generar coneixement per després compartir-lo”. Fidel també a l'essència de Tarpuna, que vol dir “sembrar” en llengua quítxua, la companyia ha anat evolucionant tant en la seva estructura com en els projectes. El seu creador explica que en una dècada han sortit altres empreses que comercialitzen taules de cultiu i les necessitats han canviat. Per això, Tarpuna s'ha convertit en una cooperativa que incorpora altres projectes que tenen en comú la seva finalitat social. Volen ser, en paraules del seu fundador, “sembradors d'iniciatives”. Vallès en destaca els projectes d'agricultura social. Ara mateix treballen dues finques d'una hectàrea i mitja als municipis de Fortià i Llinars del Vallès. L'objectiu és apropar l'agricultura ecològica a diferents col·lectius en col·laboració amb entitats del territori. En aquests projectes treballen amb discapacitats i amb persones aturades. Així busquen sumar el creixent interès dels consumidors pels productes ecològics i de proximitat i l'abundància d'espais de cultiu abandonats amb la millora de la situació econòmica de les persones amb necessitats. La cooperativa té ara sis socis treballadors i una cinquantena de socis consumidors, que adquireixen les verdures que es produeixen en els horts socials. Ara treballen per fer créixer el nombre de socis consumidors i donar sortida als productes que es colliran als horts a partir de la primavera. L'objectiu és poder arribar fins a 300 socis. També aspiren a portar el projecte a altres municipis. Segons Vallès, cal que cada població pugui tenir el seu hort social “de la mateixa manera que tenen la seva biblioteca o la seva piscina”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
EMPRESA

Roger Viusà deixa el Plaça del Vi 7 a mans dels germans Roca

GIRONA

La farmacèutica Esteve inverteix 100 milions en una nova planta a Celrà

CELRÂ
economia

Cinquanta contribuents sumen un deute amb la Hisenda catalana de més de 83 milions

barcelona
economia

Criteria dobla la seva participació a Telefónica amb l’objectiu de ser el seu primer accionista

barcelona
EMPRESA

Scalpers obre avui les portes d’un nou ‘outlet’ a Llagostera

LLAGOSTERA

El càmping la Ballena Alegre vol ser referent de turisme regeneratiu

SANT PERE PESCADOR
Transport

Air China torna a connectar Barcelona amb Xangai

Barcelona
ECONOMIA

L’enogastronomia, el més valorat pels turistes del Maresme

Mataró
ECONOMIA

Matadepera té l’índex socioeconòmic més alt dels municipis de més de 500 habitants

Barcelona