La patent unitària és una quimera
La UE persegueix un registre de patents que sigui més àgil i barat però els estats el frenen
La instància única europea elimina els ingressos que cobren les oficines estatals
Pedro Cartagena, vocal assessor de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, destaca que “creix un 10% el registre de patents europees”. La revelació posa en relleu que, atesa la caiguda del mercat intern per culpa de la crisi, les empreses de l'Estat s'espavilen a buscar clients frontera enllà. “Quan un empresari exporta, busca protegir-se a fora”, apunta el tècnic de l'OEPM per justificar que, un cop feta l'aposta per introduir un producte o una tecnologia en un mercat forà, la principal por de l'exportador és que el copiïn i que el negoci l'acabi fent un altre.
Mario Sol Muntañola, agent de patents i tècnic en dret de patents i propietat intel·lectual, és més contundent: “A dia d'avui és absurd patentar només per al mercat nacional, perquè el mercat és una porqueria. En un mercat tan petit com aquest, per què vols pagar per protegir una invenció?”, reflexiona.
Patent europea i Pct.
Ambdós són mecanismes de provada eficàcia, però també tots dos conserven algunes traves quan arriba l'hora que la patent desplegui efectes en un territori (segueix essent necessari fer tràmits en cada un dels països, un per un, on es vol tenir exclusivitat). En l'escenari internacional, amb l'argument que cada país és sobirà per marcar la seva normativa, és pura ficció pensar a establir una única instància per registrar les patents. En canvi, la unificació del procediment sí que es persegueix en territori de la Unió Europea mitjançant la que s'ha batejat com a “patent unitària”.
Patent unitària.
Mumbrú detalla que la patent unitària permetrà la tramitació de l'expedient de registre en una sola llengua (necessàriament anglès, francès o alemany) i que, per tant, “es posa fi als alts costos de traducció que cal pagar ara”. En concret, xifra en 23.000 euros la despesa que representa, només en traduccions, el registre de patents actual en els 27 països de la UE i, “malgrat que normalment només es patenta en quatre o cinc estats, els costos de traducció poden suposar entre 3.600 i 7.500 euros”. A banda de l'abaratiment, la patent unitària està pensada per agilitzar els litigis sobre els drets de propietat i, en comptes que l'afer depengui dels jutjats d'un país o altre com passa ara, es crearà un tribunal específic (amb seu a París) per dirimir els conflictes.
Però no tot són avantatges en la patent unitària o, més ben dit, els avantatges no són per a tothom, perquè la instància única europea elimina els ingressos anuals que recapten les oficines de patents estatals. L'oficina europea de patents passa a assumir els ingressos (no només per inscripció de patents sinó també les quotes anuals de manteniment) i les oficines de cada país queden en espera del repartiment que pugui fer l'oficina europea. “Aquest és un pastís difícil de repartir”, admet Mumbrú.
De fet, tan difícil de repartir que l'entrada en vigor de la patent unitària estava prevista per l'1 de gener del 2014 però cap estat l'ha ratificat encara i n'hi ha tres que s'oposen a la seva aplicació: Itàlia, Polònia i Espanya.
