L'eufòria d'alguns homes importants
L'adquisició del 5,7% de la constructora FCC per part de Bill Gates desferma un gran optimisme en el govern espanyol
Des de Madrid s'assegura que la irrupció de capital nord-americà és un senyal de confiança en l'economia i que tindrà un efecte crida gairebé immediat
Finalment arriba l'oncle Sam. Ja deien els homes importants –o potser útils, recordant Winston Churchill– que governen l'Estat que anàvem tan bé. Segons va informar ahir la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), Bill Gates, cofundador de Microsoft i primera fortuna mundial –més de 72.000 milions de dòlars, cap a 52.000 milions d'euros–, ha adquirit el 5,73% del capital social de FCC –7,3 milions de títols de la companyia pel cap baix– per uns 108 milions d'euros, que el converteixen en el segon màxim accionista del grup de construcció i serveis, al darrere d'Esther Koplowitz, que controla el 53,9% de la companyia. L'operació li ha anat de primera, a FCC, que té en marxa un pla estratègic –refinançar 5.000 milions de deute i posar en venda actius per valor d'uns 2.200 milions– per reduir l'endeutament i tornar als beneficis.
En el seu vessant d'empresari, o potser en el de filantrop, Gates ha comprat accions de l'autocartera de la constructora a 14,86 euros per acció, un preu un 5% inferior a la cotització de FCC de dilluns passat, en què va marcar els 15,67 euros per títol. Juan Béjar, conseller delegat de FCC, va explicar que es tracta d'una inversió “a llarg termini”, que Gates no té cap intenció d'estar representat en el consell d'administració de la companyia ni de participar en la seva gestió i que, de moment, no incrementarà el percentatge adquirit.
La raó fonamental de l'entrada de Mr. Microsoft a FCC, a banda de donar validesa al pla de contenció que aplica, és que s'ha fet, segons Béjar, perquè “Espanya té atractiu”. Aquesta operació, per ell, “representa una confirmació de la recuperació de l'economia, tant en l'àmbit de país com d'empresa”. Un senyal, aquest, gairebé diví que ha desfermat l'eufòria dels homes importants –o potser útils– que governen l'Estat. Per la ministra de Foment, Ana Pastor, l'operació demostra que “el govern ha fet els deures i que la confiança s'està recuperant”, sense treure prestigi ni esforç a FCC, de la qual va dir que és “una mostra més de la puixança de les empreses del sector de l'enginyeria civil”, que “ja estan treballant en molts llocs del món”.
També José Manuel Soria, ministre d'Indústria, Energia i Turisme, ho va valorar molt positivament, “perquè evidencia que hi ha una major confiança en l'economia espanyola i una major credibilitat, i això és així per part d'un inversor important en el món, un dels grans empresaris del segle XXI”. Però d'entre totes les opinions, la de Jaime García-Legaz, secretari d'estat de Comerç, va endevinar la tecla. Per ell, “Bill Gates posarà Espanya en el mapa mundial de la inversió”, perquè a partir de la seva se n'esperen moltes d'altres. Aquest entusiasme recorda a Pepe Isbert fent d'alcalde de Villar del Río, que amb veu ronca va dir al seu poble des del balcó de l'ajuntament: “Jo us recomano, estimats amics, que aneu pensant en allò que demanareu als americans perquè jo us dono la meva paraula d'honor que es quedaran aquí molt de temps gastant tots els diners que portin” (Bienvenido, Mister Marshall, L.G. Berlanga, 1953).
Claca dels bancs
El cert és que per a FCC Gates ha arribat amb un pa sota el braç. Durant la sessió d'ahir, la companyia va pujar un 8,3%, fet que va situar el títol a 16,97 euros. Elvira Rodríguez, presidenta de la CNMV, també feia pinya: “És bo per a Espanya.” El sector financer també s'entusiasma. Si la setmana passada va ser el president de Banco Santander, Emilio Botín, el que va assegurar que a l'Estat estava arribant diner “de totes bandes”, ahir va ser José Ignacio Goirigolzarri, president de Bankia, qui va afirmar que “efectivament” s'està millorant la percepció cap a l'Estat en els mercats financers, “que sempre s'avancen” a allò que acaba passant en l'economia real. Precisament on són els homes i dones menys importants, però útils.
