El novembre del 1995, Emmanuel Todd, al prefaci de la primera edició de L'invention de l'Europe, acabava dient que “si la moneda única és una realitat, aquest llibre permetrà comprendre, d'aquí a 20 anys, per què una unificació estatal imposada amb absència d'una consciència col·lectiva ha produït una jungla més que una societat”. El 2015 farà 20 anys del 1995: tenim una “jungla” estatalista a Europa, com va preveure Todd?

Com que, a l'entorn del nou independentisme català, les idees de Todd han tornat a circular, potser val la pena que hi tornem. Al volum Teories de Catalunya. Guia de la societat catalana contemporània (Barcelona, Proa, 2000), es reproduïa el mapa clau de l'estudi de Todd: “Regions de famílies tronc a l'Europa occidental”, car, a Catalunya, Todd hi detectava un clar predomini de famílies tronc.

Les famílies tronc són aquelles en què “l'herència (terres, obrador, taller) es destina a un sol fill (que no ha de ser forçosament el primogènit)... els altres fills seran animats a instal·lar-se pel seu compte”. Així, “sembla lícit pensar que aquest tipus de família assegura la continuïtat patrimonial (que no es fragmenta), valora els béns immobles i força els no-hereus a la innovació, i, sovint, a l'emigració”.

El mapa europeu de les famílies tronc (que és, alhora, el mapa d'un cert èxit econòmic) és molt significatiu. Inclou quatre grups de països: el grup germànic, des de l'est dels Països Baixos fins a la Suïssa germanòfona i el Tirol del Sud, el grup celta, dispers, unit pel mar, des d'Escòcia fins a la Bretanya, passant per Cornualla i la perifèria d'Irlanda, el grup escandinau, de l'oest de Noruega a la costa de Finlàndia, i el grup occità i nord-ibèric, amb una continuïtat territorial des de la Savoia i el Llenguadoc fins a Galícia i el nord de Portugal, amb Catalunya i el País Basc com a centres.

Què tenen en comú aquests dispersos –però, econòmicament amb èxit– països d'Europa on predomina la família tronc? Emmanuel Todd, tot i que afina molt, no ho explica. Ara no cal fer grans esforços per descobrir que els països amb família tronc són països sense estat propi.

A Alemanya, fins al 1870, i, encara, serà un estat federal. Suïssa és la Confederació Helvètica. Al grup celta, Irlanda va lluitar amb èxit- per la seva independència, i ara és el torn d'Escòcia. Dos dels quatre petits estats del grup escandinau són del segle XX. Al grup occità i nord-ibèric, els estats francès i espanyol són vistos com a externs. Les famílies tronc (i el pes donat a la riquesa immobiliària) tenen, doncs, una funció: assegurar la continuïtat d'unes societats on l'estat és llunyà o hostil.

Així, l'únic que pot sorprendre del llibre de Francesc Canosa Capitans d'indústria. Explicats pels seus fills (Barcelona, Mobil Books, 2013) és que no s'hagi fabricat abans. És clar que hem tingut a l'abast els nombrosos i llaminers llibres de Francesc Cabana. I, també, un reguitzell de petites monografies, que tenen un interès molt variable.

Els qui parlen, al llibre de Canosa, dels capitans d'indústria són els fills, o els néts, o els renéts dels creadors d'empreses. En alguns casos, la història de l'empresa familiar comença al segle XIX, o al XVIII. Els hereus i les pubilles han estat importants. De fet, en la mesura que algunes d'aquestes empreses han crescut i han esdevingut multinacionals, els hereus han pogut ser més d'un, car els qui marxaven, a Xile o a Califòrnia, eren germans.

O germanes, amb funcions de pubilla. La idea és tan forta que pot servir per explicar els límits en el creixement d'altres economies, com per exemple la xinesa. En la seva interessantíssima presentació de l'agricultura a la Xina (l'any 1884), Eduard Toda explica que un dels problemes de l'economia xinesa és que en la seva societat no existeix la figura de la pubilla.

Sense les famílies tronc basades en pubilles (que, per cert, Todd no té en compte en els seus estudis), segons Toda, disminueixen molt les possibilitats d'èxit d'una economia.