La UE acota els ‘drones' i compromet un projecte català
L'ànim d'unificar la legislació per als avions teledirigits amenaça la rendibilitat d'un ambiciós aparell
El ‘drone' català està pensat per a situacions d'emergència i no té competidors
La llei s'esmola les urpes per tallar les ales als drones. La Comissió Europea ha informat de la seva voluntat d'aclarir el marc normatiu que regula els usos i l'espai aeri per a aquests avions teledirigits. En concret, i segons que informa la mateixa institució comunitària, l'objectiu és establir “un seguit de normes més estrictes per regular l'ús d'avions no tripulats”.
Tot i algunes bombes de fum, com la llançada fa unes setmanes per Amazon anunciant la seva voluntat de fer servir aparells dirigits a distància per fer el repartiment de comandes a domicili, els drones van associats a armament de debò, ja que el seu ús ha tingut molt a veure amb funcions pròpies de l'estratègia militar, sobretot amb l'observació, la vigilància i la supervisió de zones enemigues. La Comissió Europea accepta que “a Europa cada vegada es fan servir més sovint avions civils teledirigits”, però no s'espolsa les pors que plantegen els drones per a la seguretat col·lectiva i manifesta que cal un marc legal que en reguli l'ús perquè “la normativa sobre la matèria està molt fragmentada”.
Suspès en l'aire.
El drone de Singular Aircraft té un pes de 1.700 quilos en buit però té potència per enlairar-se amb un pes de fins a 3.800 quilos, cosa que vol dir que pot proveir-se de fins a 2.000 litres d'aigua. Dimensions i potència són les peculiaritats de l'SA-03 ja que, si bé en el terreny militar no s'estalvia en costos, pesos ni mesures, els ginys teledirigits que van destinats a ús civil són de mides molt menudes (bàsicament serveixen per a la vigilància i observació de línies elèctriques o aerogeneradors).
De la mateixa manera, la joia de la corona de Singular Aircraft pot volar durant 63 hores seguides (6 hores i 45 minuts en el cas que ho faci amb els dipòsits carregats d'aigua al màxim). El drone ha estat desenvolupat a cavall de l'aeròdrom de Sabadell i l'aeroport d'Alguaire i, per verificar-ne la seva fiabilitat com a avió amfibi, ha estat testat al pantà de la Baells i en els propers dies serà provat a Tarragona. Un equip de trenta persones està darrere del projecte i Gabino Serrano apunta que la voluntat de la Comissió Europea d'acotar el marc legal dels drones pot comprometre ara l'obtenció de rendibilitat del projecte (en el qual han invertit “no menys de 4 milions d'euros”).
A Singular Aircraft entenen que “la seguretat en l'espai aeri” sigui un tema que generi inquietud per a l'administració i que tenir estris sense pilot (es controlen a distància) sobrevolant l'espai aeri pugui encendre alarmes sobre la seguretat en l'espai aeri.
Interrogat, doncs, com és que amb aquest panorama d'incertesa Singular Aircraft segueix posant carburant en el projecte, explica: “Luis Carrillo sempre diu que el dia que es doni llum verd al tema dels drones, hem de ser els primers a ser en la línia de sortida.”
Segons algunes previsions, en els propers deu anys els drones podrien arribar a representar el 10% del mercat aeronàutic, és a dir, uns 15.000 milions d'euros l'any.
