Economia

El dèficit no es complirà sense un nou finançament

La Generalitat necessita incrementar els ingressos en l'equivalent a un 1% del PIB

La Cambra de Barcelona alerta de la insostenibilitat de les finances “si no hi ha un profund canvi institucional”

A Catalunya cal un “profund” canvi institucional si es vol garantir la sostenibilitat de les finances públiques i complir amb els objectius d'estabilitat pressupostària, vista la greu situació d'infrafinançament que pateix el país. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, que, tal com va explicitar ahir el seu president, Miquel Valls, considera que Catalunya hauria de rebre ingressos addicionals de, com a mínim, un 1% del seu PIB per fer evolucionar la seva despesa pública.

Valls aprecia “l'important esforç de consolidació fiscal realitzat en el període 2010-2013”, en què la despesa va retrocedir un 18,5% en comparació amb el 2009, mentre que la minva en els ingressos va ser del 15,4%. Amb aquest exercici d'austeritat, en termes absoluts, el dèficit de la Generalitat es va reduir dels 6.760 milions del 2011 als 3.204 milions el 2013. La Cambra, però, constata un perillós canvi de tendència a partir del 2014 que deixa en suspens el manteniment d'uns comptes viables.

Com a resultat d'aquest gir, les finances de la Generalitat es van tancar l'any passat amb un dèficit del 2,7% del PIB (que es tradueix en uns números vermells de 5.532 milions), quan el govern espanyol n'exigia un 0,7%. La causa, l'increment de la despesa no financera en els dos últims exercicis, un 2,8% i un 7,4%, respectivament, en paral·lel a un creixement molt inferior dels ingressos. El deute acumulat, superior als 72.000 milions, ja equival a més d'un terç del PIB català (35,3%).

L'anàlisi de les condicions de sostenibilitat feta pel gabinet d'estudis de la Cambra es fa a partir de tres escenaris hipotètics. En els escenaris A i B, els ingressos de la Generalitat evolucionarien de manera equivalent al PIB en el context de l'actual sistema de finançament. En el primer, però, la Generalitat aconseguiria reduir el dèficit a un 1% del PIB aquest any, però hauria de congelar la despesa durant quatre anys seguits, fins a final del 2020, per aconseguir l'equilibri pressupostari. En la segona hipòtesi, prenent com a base un dèficit del 2016 del 0,7%, molt complicat d'assolir, caldria mantenir el mateix nivell de despesa pública, sense augmentar-lo ni un bri durant tres anys més per arribar a un petit superàvit l'any 2019.

Pel cap del gabinet d'estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira, aquests dos primers supòsits són “difícils de plantejar”, ja que impliquen perpetuar l'austeritat “amb el consegüent impacte social, econòmic i polític”.

En la tercera hipòtesi, la C, l'escenari quantifica el que haurien de créixer els ingressos de la Generalitat per obtenir un creixement de la despesa pública del 2% anual fins al 2020. La resposta és un ineludible augment dels ingressos, al marge dels que aporti el creixement econòmic, que representés com a mínim un 1% del PIB el 2020, una taxa que, a més, “caldria consolidar en anys subsegüents”.

L'AiReF, a favor

Rovira va recordar que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ja va advertir fa mig any que Catalunya (junt amb altres territoris, com ara el País Valencià i les Balears) té especificitats que reclamen un ajustament pressupostari més gradual que el que fixa el programa d'estabilitat, i va demanar objectius “factibles” per no erosionar la credibilitat de les regles fiscals”.

Valls i Rovira van coincidir a assegurar que “el nou govern estatal, ni que sigui en funcions, junt amb el català, tenen la responsabilitat conjunta d'establir les mesures per garantir la viabilitat de la despesa pública catalana.

Esperem un nou finançament ja fa dos anys; l'actual és massa complicat i lent: calen respostes polítiques immediates
No plantegem si Catalunya ha de ser independent o no; parlem del problema que té la Generalitat ara mateix
Ens interessa el que puguin pactar els polítics per solucionar el problema, si són capaços de pactar
Miquel Valls
president cambra com. barcelona

Que tot canviï perquè res no sigui igual

A parer dels responsables de la institució cameral, entre les condicions que s'haurien de complir perquè els diners amb què el govern ha d'articular els comptes públics tinguin un gruix suficient i sòlid hi ha una redistribució de la càrrega de l'ajustament fiscal entre nivells d'administració, “més proporcional al pes relatiu de cada subsector en la despesa pública total”. Alhora, convé sobretot buscar solucions per augmentar significativament els ingressos de la Generalitat, sigui d'un sol cop o bé gradualment. Lluitar contra el frau fiscal o augmentar la pressió tributària serien opcions possibles, però en cap cas suficients.

Això retorna la reflexió a la necessitats de canvis institucionals, que partissin d'un replantejament de la distribució de les responsabilitats en la recaptació i la gestió dels ingressos, els criteris de repartiment, l'aportació de l'Estat al conjunt del sistema i les necessitats associades a la naturalesa de les competències que assumeix cada nivell de l'administració.

Dins d'aquesta anàlisi de partida, la Cambra recomana tenir en compte la concentració de les despeses socials bàsiques en les autonomies, les necessitats de cadascuna pel que fa a inversió pública i el diferencial del cost de la vida en cada territori, que a Catalunya sol ser desfavorable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.